marginàlies

No som molt donat a rellegir coses meves editades fa eternitats. Em fa l’efecte que, en fer-ho, camín damunt plaques magres de vidre que m’obliguen a desplaçar-me amb lentitud extrema i amb terror. És una sensació estranya: hi vaig amb una prevenció probablement excessiva, amb els ulls amb pues, talment esbarzers, per prevenir-me de possibles explosions d’ira o de ràbia.

I tanmateix hi són, els llibres, i tempten, com si volguessin una mica de llum o un balcó per estendre la vista. I et desafien com antany i t’esforces a rebre’ls sense recels ni proteccions de cap mena. I llegeixes:

Donau-me mars, moltes mars copioses
amb maror de seductores carns
i un  arenal des d’on esguardar-les,
mentre memoritz vostres noms
a fi de no oblidar-ne cap ni un.
Que ara tenc son, son engrescadora,
d’aquesta que gangrena l’entusiasme
i tem que amb ella no us pugui veure
feiners i galants, transformant-me
en filigrana de randa d’un dia
especialment escadusser i magre.

És el poema 17 de la part  “Èxode” del poemari “Enderrocaments abissals”, amb pròleg de Josep M. Llompart, editat a Manacor l’any 1984 a la col·lecció “Tià de sa Real” que dirigien, a més de Llompart, Guillem Vidal Oliver i Miquel Àngel Riera.