marginàlies

El finestral generós de la sala de Can Gazà que serveix de dispensari, sala de reunions i despatx, mira fix i descaradament al llevant. Contemplar l’alba des d’aquí és un privilegi; privilegi de pobre –fins i tot de solemnitat-, evidentment. Ha caigut serena, avui, i les primeres llums n’encenen la lluentor sobre l’herba. Ve ben roig, el sol, senyal inequívoc de vent.

De fet, per mor d’ell les illes estam en alerta taronja.

No se’n durà gens de porqueria, el vent, ni cap emmerdador dels molts que hi ha des dels posts de comandament d’ací i d’allà. Tampoc no despentinarà en Wert l’exterminador de la llengua de foc, que no té cap pèl de beneit i pocs dels altres. El decret de novíssima planta que escriu amb la sang de les cultures que degolla no crec que faci callar ningú, ans al contrari: estimula la reacció i la desobediència. Ja ho veurà; ja ho veurem. Qui ho dubta, s’erra.

Altre tant es pot dir del menyspreu de l’impresident Bauzá no sols als drets civils, que inclouen els lingüístics i que amb tant de seny i esment hem aixecat d’encà que enterràrem el dictador per la gràcia de Déu, segons dictaven les monedes, sinó als diferents. Ahir rebé membres de les associacions de discapacitats de les illes i alguns d’ells al Parlament. Es volgué fotografiar amb alguns i en els retrats no abandonà en cap moment el seu posat de llunyania infinita, de fredor absoluta. Talment el benefactor descompromès i naftalínic que tira l’almoina al paria amb les mans enguantades per témer el contagi de la misèria. Tingué la barra de dir-los que “heu d’afrontar pagaments que us fallen i per això us demanam disculpes pel retard, però sabeu la situació que es va trobar aquest Govern en arribar“. Donar les culpes als altres sempre surt de franc. És ell quim abominant del dret i del benestar ha preferit altres pagaments i no els de les entitats que treballen amb els discapacitats, els marginats i tots els desposseïts d’aquesta terra voltada de mar i d’altres excrescències.

El desvergonyiment governa i els dictadors dos punt zero manen amb un fervor que molts creien extingit.