marginàlies

Voldria poder traüllar incansablement per les trames dels paisatges submergits. Sentir el pes abissal de l’aigua sense llum. Fregar la galta inquieta de les rajades. Embadalir-me amb el festeig dels cavallets de mar. Mostrar les dents als taurons i espantar-los. Perseguir els llibres submergits, enjogassar els dofins amb versos. I també des de l’esquena de la mar, veure plorar el sol, que no pot amagar les ferides que li supuren.