marginàlies

Somniava teixir una teranyina que anàs de l’incert ull de la font de tot el que glateix fins al llindar de l’eternitat. Una teranyina densa capaç de retenir soscaires i estrebades, i, alhora, d’agombolar els delers que engeguen els motors de la vida.

El sostre de la seva cambra on dorm poc i llegeix menys del que voldria és un cel enteranyinat i el contempla cada dia pam a pam. I és contemplant-lo amb l’admiració desplegada que es plany de no haver seguit el dia a dia de les aranyes que durant anys han fet la seva sense cap mena d’oposició, sense que cap esteranyinador trencàs la pau silent de la filada.

Lamenta no haver seguit al detall el cicle vital de poc més d’un any de les aranyes que sempre l’han ignorat. Sí, a més d’encoratjar-les a teixir sense defallença, hauria d’haver estat capaç de fer-los entendre que no era enemic seu, ans al contrari, que el seu somni era poder teixir com elles per anar de l’alfa a l’omega.