marginàlies

Els principatins no tenen rei, bé que ho manifesten aquells que més ho senten. “Joan Carles primer i Felip l’últim”, diu la pancarta d’”Òmnium” que ha penjat davant de l’estació de França, on “l’últim” lliurava no sé què a no sé qui; cosa relacionada amb l’economia i de quan aquesta s’enfronta a la ciutadania per fer-la patir encara més, ves. El mercat i el seu exercici sucador de miserables per damunt de les persones, d’aquesta màxima no en baixa ningú que comandi.

“El primer” fa mesos que va fugir amb tota la immensa fortuna i sembla que no ha existit mai; ningú, vull dir cap mitjà de comunicació, no en parla. O no parlen del que ha robat, que és del que haurien de parlar. “El campechano” es veu que era una llegenda urbana. Corruptament i vil va fer mutis amb la connivència del Gobierno més progressista de la història i amb ell i la seva corrupció se n’anà la justícia que, òbviament, no és igual per a tothom. Ni “l’últim” en diu ni  mitja, de son pare, com si no en tingués o com si hagués mort fa una tracalada d’anys. I com si ell no en sàpigues res dels tripijocs i mangarrufes de son pare.

La fundació que porta el nom del dictador sanguinari nascut a el Ferrol i, per tant, tan feixista com ell, ha dit aquesta setmana que “l’últim” és rei gràcies a Franco. Deu ser l’única veritat que ha dit i dirà aquesta entitat que encara no ha estat declarada il·legal ni criminal, com han fet els grecs amb la versió grega del nazisme.

Just per això, per venir del feixisme, “L’últim” hauria de partir.