marginàlies

Fa 25 anys, Mallorca patia literàriament uns dies tràgics: dia 17 de juliol moria Josep Maria Palau i Camps, el creador de l’inspector Arbós i autor de llibres prou llegits com “Assassinat al club dels poetes”; dos dies després, el 19, moria Damià Huguet, el poeta campaner; i dia 20 també moria Miquel Àngel Riera.

Dels tres literats el menys conegut és Josep M. Palau i Camps, i, tanmateix, amb les seves novel·les policíaques apropà la llengua catalana al jovent dels anys vuitanta del segle passat. El 1962 aconseguí el Premi Ciutat de Palma per la novel·la “Els transplantats”. També és autor d’obres de teatre i comparteix amb Huguet i Riera el ferm compromís amb la llengua i la cultura catalanes i l’activisme en què el feren derivar, en el seu cas a través de l’Obra Cultural Balear.

En ocasió d’aquests vint-i-cinc anys d’absència es declarà el 2021 “Any Damià Huguet i Miquel Àngel Riera”, tot un encert que hauria estat complet si també s’hi hagués afegit Josep Maria Palau i Camps. Com sigui, encara s’és a temps a fer-ne homenatge.

I emmarcat en aquest “Any”, ahir es va estrenar a IB3 i en horari de màxima audiència el documental “Ca meva amb arbres”, dirigit per Miquel Àngel Raió i narrat i presentat per l’escriptor Sebastià Alzamora. Tot un encert i exemple del que ha de ser una televisió pública. Es tracta d’un extraordinari passeig per la vida, els panorames (la terra és la paraula que més vegades apareix en els seus poemes) i l’obra de Damià Huguet.

Tant de bo l’obra de tots tres sigui present sempre a les llibreries i no només en ocasió d’efemèrides com l’actual; que es facin topadisses perquè ho tenen tot per fer-s’hi. Igualment, mai no s’haurien d’interrompre els estudis que aprofundeixin en els seus mots, en les seves creacions.

Així ho deixà dit Damià Huguet:

Ho escric amb pols de la terra de secà que treu blat i bandera.
Perquè hi crec. Jo, home de call vermell i damià de sang que vessa,
som qui dic terra, país, Mallorca.