marginàlies

Mentre el rei nou visita Raixa en dia tancat als visitants -per familiaritzar-se amb la meravella de la Serra de Tramuntana, segons les informacions que arriben- i després de presidir un besamans molt concorregut a l’Almudaina, les dades més esfereïdorament fredes i letals referides a l’arxipèlag m’entelen el mirar i la pensa. I m’adverteixen tot d’una que no assistiren a la recepció règia per no disposar del vestit curt que manava el protocol.
La més presumida d’aquestes dades és la que indica que més de la meitat del negoci turístic que genera Mallorca ja no hi entra, a l’illa. Dels 8.624 milions que es facturà l’any passat, 4.128 quedaren en els negocis d’aquí; la resta, 4.496 milions, ja no sortiren dels països d’origen dels turistes que venen per no gastar res. Aquests resultats s’assemblen molt al negoci de na Peix-frit, que el venia a quatre i el comprava a sis.
La més repel·lent i oiosa, la referida a l’espoli fiscal que patim les Balears, molt més que escandalós, i que el govern de l’Estat no pensa rectificar, evidentment. Aquest Estat tan democratasolidari –i segons les seves pròpies dades- ens roba 1.483 milions d’euros cada any. D’aquesta manera, cada illenc aporta a la metròpoli 1.329 euros anualment que van i no tornen en forma de serveis. Els extremenys, contràriament i per exemple, reben individualment d’aquest Estat rapinyaire 2.697 euros. Més que solidaris, els illencs som bàmbols que feim empegueir als Agermanats.
I aquest robatori podria passar per generositat si fóssim rics de debò; si els doblers ens sortissin per les orelles. Però resulta que, durant el segons trimestre d’enguany, l’índex d’atur era del 19% en total. Per edats, la desocuació és del 44,1% entre els joves menors de 25 anys. Certament, com deia el president del Consell de la Joventut estatal, aquests joves només tenen tres opcions: l’atur, l’exili o la precarietat.
Aquesta darrera dada de l’atur juvenil s’agreuja molt més en ser la província, comunitat o colònia amb l’índex d’abandonament escolar més alt de l’Estat: el 29,7% front del 23,5% de mitjana estatal.
Quant al sous, els illencs també ens lluïm en discreció franciscana: segons l’INE, el sou mitjà de l’estat és de 22.726 euros anuals; el dels balears, 20.960,53.
I si ens referim a les pensions, la cosa no millora gens, ans al contrari: la pensió mitjana dels illencs és de 798,87, 71,2 euros més baixa que la mitjana estatal (870,07 €).
Finalment, la dada més feridora per molt que la vulguin amagar o disfressar (i alerta que entre la disfressa per fer riure a la bubota per espantar no hi ha una passa): el 28,6% de la ciutadania de les illes viu en la pobresa.
N’hi ha més, de dades, que indiquen que no som les illes d’or i sí carnassa de pirateria i espoli. Hom es demana on s’amaga la reacció que exigeixen.