marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'agost de 2012
0 comentaris

CONTRA ELS INCENDIS RES NO HI FA L’OLI DE NEU

Ara mateix, a Son Creus, a Bunyola, el foc amenaça Can Grau, Can Pinet, Son Bonavista i un poc més enllà Can Far, on comença el nucli urbà. Aquest cap de setmana quatre incendis han cremat molt i han fatigat encara més les dotacions de bombers i altres agents forestals que es juguen la vida lluitant contra el foc. Professionals, val a dir-ho, que també han pagat les retallades i no sols als seus sous, sinó en els mitjans que utilitzen. Cal recordar-ho.
     Enguany, les Balears, i en concret Mallorca, tenen la bruta, quant a la cremor de boscos i garriga. Diuen que els focs són intencionats i crec que pocs ho dubten. I tanmateix, els piròmans detinguts, jutjats i condemnats no són tants; o jo no m’he assabentat de cap detenció. I per això costa d’entendre que tant el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, l’inefable Miguel Ángel Arias Cañete, com el president José Ramón Bauzá emfasitzin en l’augment de penes per a actes piròmans com a millor mesura per lluitar contra el foc.

Arias Cañete, en roda de premsa arran del ferotge foc de la Gomera que ha calcinat el 10% de l’illa i obligà al desallotjament de més de tres mil persones, a més d’espolsar-se les responsabilitat dient que són les comunitats autònomes les que tenen les competències exclusives en extinció d’incendis, bramava per modificar el codi penal i endurir les penes per piromania. Cap referència al drama humà i mediambiental gomerenc; cap gest ministerial de preocupació: èmfasi, això sí i de les contundents, en la criminalització i la conseqüent repressió. El ministre, així, marcava la línia a seguir pels dirigents del seu partit amb responsabilitat política a l’hora de referir-se als incendis.

Així, José Ramón Bauzá, en comentar els quatre incendis mallorquins d’aquest cap de setmana, després de dir de manera poc fina que el foc, en poc temps, acaba amb anys de feina pacient i esforçada, i d’història, també emfasitzava en l’enduriment de penes per als que calen foc.  No s’ha de parlar, i de bon de veres, de les tasques de neteja, tan necessàries per prevenir el foc? Ni d’una política efectiva de protecció de les escasses masses forestals de les illes? Ni de les dotacions que calen? Ni d’educació mediambiental? A tots dos polítics els toca un bon callar, però se n’ha de saber, òbviament.

Curiosament, dissabte passat, ma mare m’oferí oli de neu per a una cremada de la planxa. Ella és perseguida de cremar-se a la cuina i, per això, una amiga seva la proveeix d’aquesta crema. L’amiga guarda la fórmula més que centenària com si fos el tresor més preuat del món. I diu que, com més va, més li costa trobar cera nova per elaborar-lo.

Mentre m’untava la ferida, feia broma dient que, anava tan cremat per tot plegat, que m’hauria d’omplir tot el cos amb aquell preparat miraculós per sentir-me alleugerit. Ara, mentre crema una part del peu poble, pens, i no vaig de bromes, que si José Ramón Bauzà vol augmentar les penes per als piròmans que ningú no és capaç d’aglapir, algú li hauria de recordar que ell, lingüísticament, també es comporta com el més detestable dels piròmans i és bo de prendre. I per a ell, què prefereix, medicina per a la malura o garrot per a la dolentia?

RAIXA
06.09.2009 | 1.20
RELS DE PENSAMENT
07.01.2018 | 4.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.