Arias Cañete, en roda de premsa arran del ferotge foc de la Gomera que ha calcinat el 10% de l’illa i obligà al desallotjament de més de tres mil persones, a més d’espolsar-se les responsabilitat dient que són les comunitats autònomes les que tenen les competències exclusives en extinció d’incendis, bramava per modificar el codi penal i endurir les penes per piromania. Cap referència al drama humà i mediambiental gomerenc; cap gest ministerial de preocupació: èmfasi, això sí i de les contundents, en la criminalització i la conseqüent repressió. El ministre, així, marcava la línia a seguir pels dirigents del seu partit amb responsabilitat política a l’hora de referir-se als incendis.
Així, José Ramón Bauzá, en comentar els quatre incendis mallorquins d’aquest cap de setmana, després de dir de manera poc fina que el foc, en poc temps, acaba amb anys de feina pacient i esforçada, i d’història, també emfasitzava en l’enduriment de penes per als que calen foc. No s’ha de parlar, i de bon de veres, de les tasques de neteja, tan necessàries per prevenir el foc? Ni d’una política efectiva de protecció de les escasses masses forestals de les illes? Ni de les dotacions que calen? Ni d’educació mediambiental? A tots dos polítics els toca un bon callar, però se n’ha de saber, òbviament.
Curiosament, dissabte passat, ma mare m’oferí oli de neu per a una cremada de la planxa. Ella és perseguida de cremar-se a la cuina i, per això, una amiga seva la proveeix d’aquesta crema. L’amiga guarda la fórmula més que centenària com si fos el tresor més preuat del món. I diu que, com més va, més li costa trobar cera nova per elaborar-lo.
Mentre m’untava la ferida, feia broma dient que, anava tan cremat per tot plegat, que m’hauria d’omplir tot el cos amb aquell preparat miraculós per sentir-me alleugerit. Ara, mentre crema una part del peu poble, pens, i no vaig de bromes, que si José Ramón Bauzà vol augmentar les penes per als piròmans que ningú no és capaç d’aglapir, algú li hauria de recordar que ell, lingüísticament, també es comporta com el més detestable dels piròmans i és bo de prendre. I per a ell, què prefereix, medicina per a la malura o garrot per a la dolentia?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!