marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de juliol de 2020
0 comentaris

ESQUENA D’AIRE

Sentir-te l’alè sense distància
el frec de vidres a la pell d’aigua
i el bes d’uns llavis que volen ser
obradors de set i teorema.

Tastar la suor de les paraules
que negligim, els tactes que fugen
per no voler ser mans de titella,
el silenci fosc de la mirera.

Trencar el mirall que res ja no mostra,
fendre a fons el concert que allibera
ensalivar ardència i tàlem
deixar que l’aire ens faci d’esquena.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.