marginàlies

Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc a l’Auditori de Sa Màniga, a Cala Millor, el congrés de  Jubilats per Mallorca, secció oberta de l’Obra Cultural Balear, de la que en formen part només persones jubilades, prejubilades o majors de 55 anys. Es tracta d’un nombrosíssim contingent humà al que se li han d’obrir totes les vies de participació possibles perquè es puguin posar al servei del país, de la seva llengua i de la seva cultura. Val a dir, també, que un bon gruix d’aquestes persones estan ja prou sensibilitzades com per posar-se en feina ara mateix. Són moltes, en aquest sentit, les que hi han posat call, treballant de valent per aquesta terra. Del que es tracta, ara, és de retornar-los la il·lusió de seguir bregant, perquè si no aconseguim fer engrescadora la lluita tenaç per recuperar la dignitat de país condret, probablement no ens en sortirem. I si miraculosament ho féssim, no ho faríem amb plenitud.
És clar que ningú no espera miracles, en aquest procés recuperador de dignitats furtades. És clar que ningú no ens regalarà res i que ens hi haurem d’aferrar fort, dents estretes, perquè els que no consenten que siguem com som no van de berbes i arrien fort. Emperò encara ens queden les mans, la veu i el coratge, que dirien els poetes més abrandats. Del que es tracta ara és de mancomunar aquest einam i determinar com ho feim, com organitzam aquestes voluntats en la consecució dels objectius  que no són altres que la preeminència dels nostres trets i drets com a poble.
Ningú no diu que el camí sigui ni serà planer; ni que no vénen mal dades; ni que ha costat, costa i costarà molt mantenir dret i eret l’esperit d’aquest poble nostre. Però encara ens queden les mans que de cap manera han de voler firmar la claudicació definitiva.