marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 de juny de 2012
0 comentaris
LA TERRA D’UN FIL
L’home de negre i amb copalta
rosega carn crua a la cala
mentre les nàiades musties,
encamellades a les branques
més gruixudes de les alzines,
broden les senyeres del poble.
rosega carn crua a la cala
mentre les nàiades musties,
encamellades a les branques
més gruixudes de les alzines,
broden les senyeres del poble.
Sospita que passen veloços
llurs sentiments d’indulgència
perquè com més carn acumula,
més fort el crida la matera
i el desig d’apagar alenades
amb el fulard verd esperança.
L’aire dels entendards escampa
la fressa dels que el volen prendre
i convida les faristeles
a sumar-se a la gran batuda.
La terra d’un fil, si no acaben
amb la sagnia dels més joves.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!