marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
11 d'abril de 2014
0 comentaris
LES LLENGÜES DE LLUM QUE ACOMPANYEN LES ORONELLES
Llengües de llum cansada acompanyant
el xivarri embogit de les oronelles
i els resos murmurats de les clarisses.
L’aire es queda contemplant la badia,
badallant com una criatura a punt
de son. Un racó de món on la vida
el xivarri embogit de les oronelles
i els resos murmurats de les clarisses.
L’aire es queda contemplant la badia,
badallant com una criatura a punt
de son. Un racó de món on la vida
ha pres el llis i no espera ningú
ni cap esdeveniment que la vulgui
destruir. Tanmateix, sota les runes
de qualsevol calamitat hi corren
sempre els invertebrats. Del cel no arriba
res més que la profunditat insondable
d’infinites retxilleres de plom
il·luminat. No passa cap miratge
per embadalir criatures i bojos.
Només se sent musitada la veu
de la inconsistència del silenci
que no es vol asilar. Ben bé es podria
produir qualsevol miracle o,
al revés, programar-se un assaig general
de la parusia i tanmateix no
passaria res: el somni domina
l’espai i l’arrogància de qui
es creu més llest que la lletra. Cap remor
de missatge que aventuri la ventura
i els riscos necessaris, ni cap crit
taumatúrgic a la recerca
de campanars o mesquites. Servem
els morts com ignoram els vius, car a certs
indrets hi ha més vida en els cementiris
que no en els sostres dels palaus i casernes.
ni cap esdeveniment que la vulgui
destruir. Tanmateix, sota les runes
de qualsevol calamitat hi corren
sempre els invertebrats. Del cel no arriba
res més que la profunditat insondable
d’infinites retxilleres de plom
il·luminat. No passa cap miratge
per embadalir criatures i bojos.
Només se sent musitada la veu
de la inconsistència del silenci
que no es vol asilar. Ben bé es podria
produir qualsevol miracle o,
al revés, programar-se un assaig general
de la parusia i tanmateix no
passaria res: el somni domina
l’espai i l’arrogància de qui
es creu més llest que la lletra. Cap remor
de missatge que aventuri la ventura
i els riscos necessaris, ni cap crit
taumatúrgic a la recerca
de campanars o mesquites. Servem
els morts com ignoram els vius, car a certs
indrets hi ha més vida en els cementiris
que no en els sostres dels palaus i casernes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!