marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 d'agost de 2017
0 comentaris

EL TURISME I L’ESTAT SALVATGE DELS NOSTRES TOPÒNIMS

El model turístic que impera a l’arxipèlag, comptat i debatut i al cap darrer, ens empobreix socialment: és excessivament golafre mediambientalment, territorial i urbanística, i ara també en el lloguer d’habitatges, i no deixa res per verd. Qui per dir això i per voler-ne parlar per redreçar rumbs i llinyes em titlli de turismofòbic és que vol perpetuar aquest model tan depredador i tan contrari als nostres interessos. I que l’arxipèlag, el país, li importa un rave.

Estam saturats –a punt del col·lapse- i no precisament de vivor: no és cap desqualificació dir que els nostres polítics van ben poc vius en aquests i altres temes que afecten seriosament l’espinada del poble. Tampoc no és cap exabrupte ni exageració dir clar i català que som un poble gairebé arruïnat en les seves tres principals accepcions: 1. Esfondrar, destruir una construcció. 2. Reduir a la pobresa. 3. Destruir (en general). A una persona que patia de l’esquena i el feia anar encorbat, al meu poble se li deia que anava arruïnat.

Per tot això i molt més, lluny de fòbies que no porten enlloc i de fílies que no tenen gens de recorregut, o parlam seriosament i profunda no sols del model turístic que ens convé a tots i no sols a un qüern mal comptat, sinó de què volem ser ara que ja som grans, encara que capverjos, o mai no deixarem de ser la colònia que tant interessa a la metròpoli i a les elits econòmiques que del nostre escanyament en fan el millor negoci.

Per què vénen tants visitants, viatjants, ociosos i altres menes de turistes? Només per l’accessibilitat dels preus absolutament rebentats? Perquè no poden anar a altres països insegurs? Què els crida l’atenció, de nosaltres? I, sobretot, què se’n duen de les nostres illes?

Repassant lectures, torn a Joan Perelló i a la seva “Sal de Migjorn”, i m’enganx al poema:

Perduts pels itineraris del fonoll
com les vies d’un tren a la deriva,
les rutes dels contrabandistes
i les carreteres dels presos,
aprenem les lliçons de la natura
fascinats pel paisatge salat
i els topònims en estat salvatge.

Si els visitants se’n duguessin quelcom així…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.