marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de novembre de 2018
0 comentaris

FOURMILLANTE, UN BALL EN MAR SENSE VORES

La proposta que fa Miquel Àngel Llauger a “Fourmillante. Novel·la coral en vers” és agosarada, afortunadament, i val a dir que del repte se’n surt notablement tot i la dubitació dels primers poemes.

Poc més de vint-i-tres hores traüllant per una urbs, molt més eixam incòmode que espai esponjat, on la llum crea més espectres que certeses i on:

la força primigènia que fa moure
les ànimes i els sols és el rancor.

Altre temps haguéssim dit que aquest poemari és un passeig pel lumpen, pels marges d’una ciutat més de malsons que no de somnis que es fan els topadissos i reclamen mans per afaiçonar-los. És un mirar interessat i constant els carrers que s’entossudeixen a ser panorama sense tenir-ne els atributs més recomanables per cridar certa esperança. Com Daisy,

El coneix, el carrer. Fa mitja vida
o més, hi va anar a caure i va passar
dotze anys per cantonades d’aiguafort
i bars amb llums d’Hades.

Recorre les artèries de la ciutat i dels racons orinats per les rates i els marginaires puja als palaus dels babaus amb poder, amb gairebé tot el poder. I per tot hi troba ciutadans que es conformen o d’alguna manera troben recompensa a ser figurants en l’obra de la seva pròpia vida, encara que alguns, en el darrer instant, s’adonen clarament de la vida que han tudat, com donya Mercedes que

s’acomiada
de la vida amb la culpa de la vida
que ha deixat sense viure.

I en aquesta escrutada, clar, mossega fort el tou de la hipocresia, la falsedat, la impostura i totes les adversitats que entrebanquen les enteses, les complicitats i les sortides certes i segures al repte permanent de la vida que vol ser comuna:

Els desnonats
seran “carn de canó per a un sistema
corrupte i sense cor”, la policia
“el botxí que implementa la sentència”
i els banquers “criminals d’americana,
corbata, Visa or i bronzejat”.

Amb tot, per ventura sí que són ànimes que ballen en una mar qui sap si monstruosa, sense vores.
“Fourmillante. Novel·la coral en vers” es va fer amb el setzè Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i ha estat editat per Edicions 62.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.