marginàlies

què es pot esperar d’un temps
de miralls foscos, de tempestes
àcides, de nits enceses, de crits
ensordidors que escanyen les paraules
en quarantena, de negacions
de l’extinció que ja ens acuita?

què pot llavorar en una terra ignorada
i vexada, infestada de verins
i de pols de vidre, dada als qui
l’han convertida en sòl d’usura i cobdícia?

si som tots fills de la guerra,
només se’ns pot exigir
que trenem amb or
les cadenes del captiveri
amb què hem convertit l’alenada