Sobre aquests fets, Joel Joan i Sergi Lara han fet la pel·lícula Fènix 11.23, que anit es preestrenà –amb la sala a vessar- als Cineciutat de Palma. En la seva producció hi han participat nombroses persones de tots els indrets dels Països Catalans a través de la fórmula del micromecenatge.
Albert Plans Soriano i Hèctor Hernández Vicens han escrit cinematogràficament la història d’Èric amb prou traça i audàcia per donar versemblança a uns fets inconcebibles, que costa de creure si el veiem des de l’espiera de la civilitat i del seny. Per la seva banda, Joel Joan i Sergi Lara, acaben d’arrodonir el projecte contant-nos des de l’emoció, el risc tan necessari, l’elegància i el compromís ferm en contra de tota mena d’abús, una història que va engrapant l’espectador des del primer instant. I ho fan no des del llenguatge pamfletari, sinó des de la sensibilitat amb i per una història indecent, oprobiosa, que escarrufa i que per això s’ha de denunciar, però també amb el retrat precís i gens dogmàtic de tots els personatges que hi intervenen. Expliquen prou bé el procés destructiu d’una criatura i del seu entorn dictat per la maquinària del poder a partir d’una infàmia; la solitud extrema a la que els condemna; l’angoixa amb què han de bastir la seva reacció i el rebuig agressiu, violent i tot que han de patir. En aquest sentit i per això, dir que és una pel·lícula valenta es dir molt, però no es dir-ho tot.
No cal dir, per tant, que és un film altament recomanable.
Està protagonitzada per Nil Cardoner, en el paper d’Èric Bertran. El repartiment també compta amb Àlex Casanovas, Rosa Gàmiz, Lluís Villanueva, Roberto Álamo i amb la col·laboració especial d’Ana Wagener.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!