marginàlies

El Consell de la Societat Civil de Mallorca (CSCM) comença la singladura amb un suport ciutadà indiscutible: omplir ahir el passeig del Born sota el lema “Prou de retallades als drets de la ciutadania” és un èxit sense pal·liatius; i més si tenim en compte que la convocatòria es va difondre boca-orella i a través de les xarxes socials, sense poder accedir, per imperatius econòmics, als grans mitjans de difusió. A partir d’ara comença de veritat el seu tall de feina, una dedicació que per a uns –per ventura per a molts- serà com fer retxes dins l’aigua, però tanmateix molt necessària si encara ens interessa aquest país nostre fet d’illes i, sobretot, la seva cohesió social.

En aquest sentit, la constitució del CSCM s’ha de viure com un llumí d’esperança en un panorama obscur on la crisi econòmica fa estralls i serveix de coartada a molts governs, entre d’altres el de les Illes Balears presidit per José R. Bauzá, per afeblir el teixit associatiu a cops d’estrangular-les econòmicament, i de posar en solfa molts de drets socials conquerits amb molts de sacrificis. Per això, una de les primeres feines que ha de fer el CSCM, des del meu punt de vista, és explicar a la ciutadania les conseqüències que tendran aquestes retallades salvatges; qui en pagarà principalment els plats romputs. I acte seguit fer arribar a les nostres institucions que la ciutadania que s’expressa a través de les entitats que el conformen, vol participar activament en el disseny de les polítiques que han d’aplacar els efectes nocius de la crisi tot preservant-ne els drets civils. És en l’establiment d’aquests tallafocs, tan possibles com necessaris, per preservar aquests drets del seu debilitament, que la veu i l’empenta del CSCM s’ha de deixar sentir amb insistència. El CSCM ara més que mai esdevé un instrument molt necessari –més oportú que mai- per revalorar les entitats i associacions, la feinada que fan majoritàriament nodrint-se del voluntariat i els altíssims rèdits socials que d’aquest treball se’n deriva. Contràriament al que pensen aquells que de la inòpia en fan negoci, com més associada es comporti una societat, més rica i formada serà. Com més i millor atengui aquesta societat la seva part més feble, més noble i dignament es comportarà.

Precisament per això, no en sobra cap, d’entitat ciutadana, per petita que sigui. Un dels molts mèrits d’aquest CSCM és haver congregat en menys d’un mes, més de cinquanta entitats, des de grans organitzacions, com les sindicals, a associacions d’àmbit local; i a totes donar-les la mateixa veu. És en aquest anivellament on rau un dels èxits de la seva constitució. Com també ho és voler accentuar el caire social dels sindicats, que amb força freqüència són tractats –i alineats- com apèndix dels partits polítics. Si hom para esment al manifest que ahir va llegir la periodista Marisa Goñi, s’adonarà que el marc d’actuació del CSCM és prou extens per arrambar-nos-hi tots i atendre el full de ruta que haurà de determinar durant les properes setmanes. En fi, a tots ens convé encoratjar aquest Consell, ni que sigui per aplaudir aquells que l’han fet possible i que, de passada, ens han demostrat que Mallorca no calla quan se sent amenaçada.