marginàlies

Avui és sant Nicèfor, nom que significa “qui porta la victòria”. No en conec cap, però salut per als que nomen així. I si el nom és contundent, combinant gaiament les tres vocals més agradoses, més ho és el càrrec que tingué un altre Nicèfor, el Primer, que va ser emperador d’Orient del 802 al 811: logoteta. Segons l’Enciclopèdia Catalana, amb aquest nom es designava l’alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, exercí les funcions pròpies d’un primer ministre. Nicèfor el Logoteta, títol massís que fa molt per a una pel·lícula de Quentin Tarantino, si atenem el caràcter aguerrit d’aquest emperador que assolí el poder encapçalant una revolta militar, s’enfrontà a l’Església per mantenir el poder i s’enfrontà a Carlemany tot morint combatent els búlgars.

Cap importància no té que avui sigui sant Nicèfor ni que un homònim seu en fes de grosses gat de poder, morint matant, però descobrir la paraula logoteta m’ha distret de la rigorositat d’un temps meteorològic que ens masega tant com l’Estat les butxaques.

Qualsevol anècdota és bona per distreure les pesadures que consentim mentre esperam amb impaciència qui ens porti la victòria, vull dir un Nicèfor plantós que ens enjogassi la il·lusió.