marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
BARACK NOBEL OBAMA
La guerra és un bon negoci i considerada una art, en el sentit que combina preceptes i regles per fer-la ben feta. Ja sé que les guerres d’avui tenen poc a veure amb les d’antany; que han evolucionat; que, darrerament, han pres el gust a fer-se preventives i a no discriminar la soldadesca dels civils, dels que són de mel i sucre en temps de conflicte. Tanmateix, encara ara, qui millor la fa –qui venç en les batalles- rep el corresponent premi. No n’estic gaire posat, en això de la milícia i la guerra, però la gamma de medalles i distincions que es donen com a homenatge a fets heroics en grau regular o superlatiu és prou àmplia, a gust de qualsevol gesta. A més, t’hi pots fer d’or, rere la guerra, tothom ho sap.
Totes les fortunes del món, en qualque moment, han intervingut en guerres. En canvi la pau ni és art, ni té acadèmies, ni disposa de materials i ginys que la facin atractiva per al negoci. Ni crea herois per donar nom a carrers i places, ni accions memorables per figurar en els manuals d’història. Crea tractats, això sí, que no sempre plauen i, alguns, encara avui són objecte de litigi segles després d’haver-se signat. La pau, certament, és una ruïna mercantil, també ho sap tothom, i una dèria kumbayà. En tot això pensava ahir després que un amic em va comunicar que Barack Hussein Obama havia estat distingit amb el Premi Nobel de la Pau. Què ha fet BHO per merèixer tan alta distinció en el terreny de la pau? Fa just nou mesos que ocupa la Casa Blanca i durant aquest temps no s’ha resolt cap conflicte bèl·lic dels que es trobà en jurar el càrrec de president dels EUA. I no és cap recriminació, res més lluny: tothom entén que, per aquest nou canceller de la política universal, és poc temps per mirar de resoldre odis arcans i sagnies sense nom. Se’l premia per la seva visió i l’enfortiment de la diplomàcia internacional i pel seu treball per un món sense armes nuclears. Bona frase per no dir res de substància; poca base per premiar. Si ho entenc bé, se’l distingeix en tan alt honor més pel seu desig que no pels seus actes. En no ser que, per les seves arts –tornem-hi!- diplomàtiques hagi evitat alguna
declaració de guerra i el món mundial no se n’hagi assabentat. Fins i tot ell s’esglaià, en saber la nova. Natural: si en els propers mesos o anys, com a cap suprem de les forces armades nord-americanes, es veu obligat a declarar una guerra –preventiva o no-, tornarà el Premi Nobel? Per a BHO, aquest Nobel és un premi enverinat. Beneitament pensava que, com que la pau és cosa d’esforçats contracorrentistes i gandhians; de quimèrics sense cap més força que el sentiment i la paraula, el Premi Nobel de la Pau havia d’estendre i prestigiar el pacifisme.
Com en moltes altres coses, anava equivocat. I ara vindran a dir-me que som antiamericà!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
primer i, com molt bé dius, avançat, que no té solta ni volta, a no ser que entre mig hi hagi hagut una escletxa negra que ell hagi pogut evitar i com sempre, nosaltres, sense assabentant-se (cosa possible però poc probable a no ser que hagin comprat a tots els periodistes del món) Cosa difícil. No crec que tots és deixin comprar.
Segona: enverinat totalment, ahir jo mateixa ho pensava. I un altre cosa, Jaume i que ho he estat pensant des d’un bon principi: no serà que tard o d’hora se’l voldràn carregar? Amèrica ha viscut sempre de les guerres! I…. je! Enterrar a tot un “mite” amb un Nobel sota el braç queda d’una netedat americana que els caracteritza de dalt a baix.
Aquest Nobel el trobo més aviat mortuori. No em fa cap bona espina…