“Al capdavall hem sabut que lluitem perquè no ens prenguin les paraules” va dir en Vallverdú ja fa molts anys , Tota aquesta falta d’ètica i aquesta disbauxa abusiva i corrupta es veia venir de fa molts anys també …, Ara els monuments public son de ferro rovellat , com si fos bell mostrar la decadència .. No va net el bestiar ,no…
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de novembre de 2012
1 comentari
AMB EL MAL TEMPS, ELS VIANANTS ESCAMPEN
Ahir, cap a les nou i mitja del vespre, el fred vingut de cop i la pluja intermitent feren escampar la gent dels carrers del centre de Ciutat. Venint de Can Alcover, del debat ben profitós sobre la recepció mallorquina de “Nosaltres, els valencians”, hi pensava, en els efectes humanament desertitzadors, del mal temps. Els historiadors Antoni Marimon i Gabriel Ensenyat; l’advocat i polític Josep Melià i l’escriptor i activista Tomeu Martí, parlaren i enraonaren assenyadament i sàvia sobre l’obra de Fuster i les repercussions a Mallorca, la més important de les quals va ser la redacció de l’obra “Els mallorquins”, de Josep Melià i Pericàs, que s’edità cinc anys després amb pròleg del valencià de Sueca.
I si les intervencions del quatre ponents varen ser brillants, més ho va ser el debat que s’obrí posteriorment amb el públic, una veritable lliçó d’història, política i societat de Mallorca des de la Renaixença als nostres dies. Un debat digne de ser recollit en qualsevol suport i que hagués aprovat de totes totes Joan Fuster. De la mateixa manera que el seu text -i també el de Melià Pericàs- han esdevingut eines molt eficaces per despertar consciències nacionals, també ho faria el debat suscitat per la taula rodona organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans a través de la seva delegació mallorquina i l’Obra Cultural Balear.
Aquesta constatació amortí una mica els regustos esmussants que ens deixa dia sí i dia també tant la bestialitat de la fallida econòmica com els disbarats, el cinisme, la mala bava i la inutilitat manifesta del govern de l’impresident Bauzá. I tanmateix, aquesta glopada d’aire renovat durà molt poc, exactament el temps que hom tarda a pas tranquil d’anar del número 24 del carrer de sant Alonso, passant pel carrer del Vent, seguint per Monti-sion, Call, Fortuny, plaça de santa Eulàlia, Argenteria, Marquès del Palmer, Plaça Major i fins al començament del carrer de sant Miquel. A partir d’aquí, en veure gairebé totes les barreres metàl·liques dels comerços pintades a la grollera pels amants dels burots amb ínfules de grafit, retorna l’agrura de veure com la lletjor escurçoneja, repta, s’arrossega amb una eficàcia esglaiadora sense que res ni ningú sigui capaç d’entrebancar-li la desfilada.
És tant el xoc visual, que per un moment penses que aquell carrer desert i lleig res no té a veure amb el mateix que, de dia, entretén els badocs -propis i forans- i fa calaix ensems. I penses que fins i tot és probable que més d’un propietari pagui la pintada lletja per evitar-se mals majors.
Emancipats i tot, feina tindrem a mantenir fermats curts i amb poca palla el bestiar que no va net.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!