VIOLINS ABANS DELS TIMBALS

 

Com rep l’aigua de pluja, la mar? Amb quina actitud? L’acull com si fos aigua pròpia? I què sent, l’aigua de pluja en caure sobre aigua salada? Li reca no fertilitzar la terra, no fer-se espill per emmirallar l’ocellada i l’escriptura de qui pot encativar els lectors més exigents? Mar de pluja, dansa extenuant d’aigua que nega els carrers i les closques dels desaprensius que no creuen que el canvi climàtic ja és aquí. Simfonia de percussió de pluja. El so inconfusible de les gotes d’aigua xapant l’aire fins a tocar terra. Violins abans dels timbals. Simfonia que fa aturar els vianants, que els fa aixecar el cap perquè els cali sense resistència el parlament de la pluja que desactiva la pruïja. Concerts de gotes que s’ofereixen per netejar les avingudes i les consciències dels capsigranys que mai no es cansen de comandar per la gràcia d’algun déu de la guerra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *