LA LLENGUA ASSECADA

Vessa la ràbia
perquè el dolor s’imposi.
El mal s’amaga
per fer-ne més encara,
per fendir la ferida.

El mot s’endinsa
per rutes ignorades
i és mal d’entendre
que digui tan llegible
que l’odi mai descansa.

La terra magra,
com la llengua assecada
talment mussola,
també fa confidències
a la mar anostrada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *