LA LATÈNCIA DE LA DICTADURA

“Començo a pensar que encara em moriré abans que en Franco”. Qui així s’expressa és l’escriptor de Santanyí Antoni Vidal Ferrando tot parlant amb Sebastià Alzamora per al diari Ara el passat divendres dia 27 de juliol (https://www.ara.cat/cultura/Antoni-Vidal-Ferrando-quietud-ira_0_2060194050.html). I precisa: “És que és terrible. Jo he tingut necessitat de tenir esperança i he jugat al joc de la democràcia, tot i que mai me l’he acabat de creure: el meu primer llibre, El brell dels jorns, ja parlava d’aquest engany que em semblava percebre en tot plegat. Tots volíem pensar que amb la mort de Franco s’acabava la dictadura, però recordo un feixista de Santanyí que deia: “Bé, ja ho veurem, només se n’ha mort un”. I era així. De la meva edat n’hi ha molts, de feixistes, que a més han transmès aquestes idees als seus fills. Això està empestat de dictadura, i és molt mala de llevar”.

I tanmateix, Vidal Ferrando sap quin és el tall de feina que més ens apropa al misteri de tot plegat: “La feina d’un poeta, com la de qualsevol artista, és descobrir la bellesa oculta dins les misèries. Com quasi totes les coses importants, no sabem exactament què és la bellesa, però la reconeixem quan se’ns presenta, i és com si ens hagués de salvar. I si un poeta aconsegueix trobar bellesa i perfecció en unes poques paraules ens transmet una esperança, perquè vol dir que podem aconseguir trobar bellesa i perfecció en tot el que facem”.

Tornant, però, a Franco i a la seva herència, 181 generals i alts comandaments de l’exèrcit espanyol donen la raó a Antoni Vidal tot signant un manifest de suport –ells en diuen “de respecte”- a Franco i a la seva “obra” que tradueixen en un ‘homenatge als herois que la van forjar i a tots els que van donar la vida per Espanya és un deute de gratitud i un motiu d’estímul per a la continuació de l’obra” del Generalíssim per la gràcia de Déu, com deien les monedes que va fer encunyar. (https://www.vilaweb.cat/noticies/escandol-181-generals-i-alts-comandaments-demanen-respecte-per-franco/).

En un país decentment democràtic aquest manifest no sortiria de franc a aquests 181 signants. A l’Estat espanyol, però, corcat de franquisme, certament, pot comportar i tot alguna medalla a l’honor.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *