marginàlies

L’olor de gessamí és massa presumptuós per prendre’l amorosament per molt que aquesta nit senyoregi la lluna plena. Ho confirma el ca, que fa la darrera volta del dia fent avinent que també l’afecta l’aire bascós i les males noves dels focs que ja han comparegut  per encongir-nos el cor i socarrar-nos la bellesa. No han arribat ni el fum ni les cendres dels incendis de Grècia però compartim les llàgrimes i tots els planys. Tanmateix no basten dos dies de dol per prendre consciència de la tragèdia, de la mena d’hecatombe que han patit els germans de mar i cultura. El ca intenta mirar els ulls de la lluna plena i com més aixeca el musell, més sent l’olor arrogant del gessamí que el fa esternudar repetidament. No veu el ple de la lluna, però la pressent i alleugereix el pas per sortir de la calda dels carrers que cerquen la mitjanit.