EL PATRIMONI DEL SENY

El seny és patrimoni del constitucionalisme, sembla que diguin els que converteixen la Constitució en un búnquer i en facinerosos els que la volen superar. No s’adonen –o no ho volen veure- que l’Estat està en fallida; que el poder judicial, en no haver passat per cap mena de transició des que morí el dictador, segueix al dictat del poder polític; i que els partits polítics tradicionals –per dir-los d’alguna manera- enquisten qualsevol reforma en profunditat a qualsevol pilar bàsic.

És assenyat premiar les cròniques de corresponsals estrangers que parlin bé d’Espanya? És assenyat voler condecorar maresdedéus? És assenyat titllar de nazi Quim Torra com ha fet Alfonso Guerra? És assenyat omplir-se la boca dient que tots han de complir la llei i el partit que governa es demostra que no la compleix? És assenyat dejectar el vot i la participació ciutadana? És assenyat perseguir, atacar i empresonar la llibertat d’expressió? És assenyat perseguir les llengües distintes a la castellana? És assenyat limitar els drets lingüístics dels catalanoparlants?

Lamentablement els considerats perifèrics pels constitucionalistes patim i molt la manca de seny dels que el reclamen veu en crit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *