marginàlies

Anit se celebrà la tercera edició del “MallorcaMón Festival” que tenia els xilens Quilapayún de mascaró de proa. I no deceberen, és clar: més de quaranta anys de ser-hi, de sentir allò que canten i de creure en la música, la paraula i la poesia com a eines de transformació, garanteixen l’èxit. Emperò anit, aquests mítics i revoltosos constructors d’utopies quedaren captivats per Cap Pela.

L’aposta d’agermanar uns i altres era agosarada, però qui no arrrisca no pisca, pensaren els organitzadors de la trobada – tutelats per l’Obra Cultural Balear- i val a dir que aconseguiren una bona pescada. Començaren els Quilapayún repassant la seva extensa discografia i retent homenatge a Víctor Jara, Violeta Parra i Julián Grimau, entre d’altres. I abans d’acarar la cantata de Santa Maria de Iquique, convidaren Cap Pela a cantar dues peces amb ells. Només havien pogut assajar una estona el matí però en la primera de les cançons conjuntes, “Duerme, duerme, negrito”, el nombrós públic de l’Auditòrium comprovà que ningú no pot resistir la seducció de Cap Pela. I en convidar Quilapayún a cantar amb ells i elles “La dama de Mallorca”, els quatre escèptics que quedaven es rendiren. Com diu el romanç i en el millor dels sentits, els xilens, talment el capellà de la cançó, perderen el kyrieleison davant la bellesa rotunda de la manera de dir de les veus de Cap Pela. Seguidament a la cantata de Santa María de Iquique, -narrada per l’actriu Ester Formosa i amb l’acompanyament de Miquel Àngel Aguiló i Toni Cuenca al celo i al contrabaix respectivament-  un altre cop Quilapayún i Cap Pela interpretaren la Balenguera per cloure gairebé tres hores de concert. A l’hora dels bisos s’imposava un altre himne, “El pueblo, unido, jamás será vencido”. Emperò per ben acabar l’embruix i la festa, ho havien de fer ambdós conjunts repetint “La Dama de Mallorca”. I en aquesta ocasió vàrem ser tots qui perdérem el kyrieleison.