marginàlies

Passades les tres, havent dinat de tumbet i amb la soneta lluny, que avui és dia important i tot és una corrua de formigues neguitoses, no sé ben perquè, acudesc a l’obra d’Alexandre Ballester, “Maria Magdalena o la penedida gramatical”, un homenatge al català que Alexandre va escriure el 1971 –en vuit dies mal comptats- com a homenatge a Francesc de B. Moll que aquell any rebia el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. I en recordar-ho, caic en el compte que enguany, 44 anys després, rebrà aquest premi el campaner Joan Veny i Clar, un altre homenot que no es cansa de llustrar les nostres paraules.

L’obra d’Alexandre Ballester es va estrenar, efectivament, el 1971 i d’aleshores encà no s’ha tornat a representar i valdria la pena de fer-ho. El 2004 El Gall editor va fer la primera passa en aquest projecte tan necessari tot editant-la i els amants del teatre de la paraula hauríem d’afanyar-nos a fer les que resten per veure-la i sentir-la.

Diu l’home Esparracat:

Calla tu i boca closa. Per sempre callareu.
Ni el nom dels vostres pares, tampoc ja no tindreu.
Del vostre gran casal, ni el lloc recordareu.
El filat de la brossalla, ja no destriareu.
De la claror dels astres, ni un raig conservareu.
Cavau fonda la terra, que el jaç vos cavareu.

I mentre em faig paraules ballesterianes endins, els esclafits de rialles del nét que traülla per la casa em retornen a la sobretaula. Per TV3CAT reposen la darrera lliurança del nou programa “Còmics” dedicat a El Tricicle. En veure els tres actors fent d’infants amb bolquers jugant amb la pilota, el nét (denou mesos)  riu amb ganes, prova clara que l’escena està força ben construïda.

Els triciclers no xerren però podrien dir molt ben dit sense manllevar res a les paraule: Cavau fonda la terra, que el jaç vos cavareu…