L’home que mira
i es beu el paisatge
d’homes que senten
el batec fosc de l’illa,
clama a la terra i calla.
És el vent que escriu
sobre la mar l’ànsia
de la llum, el crit
de la pell en besada,
el desfici de l’aire.
Cavalls sobre el blau
que encén els blancs de l’illa.
Dansen les pedres
per perimetrar els colors
de Menorca,la bella.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!