MANDONGUILLES AMB PÈSOLS Un plat molt popular a Catalunya i d’ èxit sempre assegurat, tant entre petits com grans. A les comarques de Girona sen diuen pilotilles, a la Catalunya Nord boles de picolat, a les Balears pilotes i al País Valencià tarongetes, fassedures (farcidures) pilotes, etc. Es troba a toa la Mediterr`nia: n’ he
L’esmorzar de forquilla és una tradició gastronòmica catalana que consisteix en un esmorzar consistent, sovint amb plats que normalment s’associarien amb el dinar o el sopar. Aquesta pràctica és especialment popular entre treballadors i persones que necessiten una aportació energètica substancial per afrontar una jornada laboral intensa. Característiques de l’Esmorzar de Forquilla Plats Consistents: L’esmorzar
CRESPÈRA Era crespèra (la crespera,) és un mot aranès veí de crespèth, crespell, i, per tant, remet a l’occità crespèl i al francès crêpe, mena de coca molt plana, truita, etc,i, per extensió, bunyol (cresp ve del llatí crispus, “arrissat”, l’aspecte que pren la massa en fregir-se).N’ hi ha una versió dolça: són les cresperes
Jaume Fàbrega és un destacat escriptor, crític gastronòmic i historiador de la gastronomia català, conegut per la seva extensa obra en la qual combina la seva passió per la cuina amb un rigor històric i cultural. Ha dedicat gran part de la seva carrera a la divulgació de la cuina catalana i mediterrània, i és
HARIAT DE MORISCO Hariat de morisco vol dir en aranès, literalment, “Farinat de fajol” (recordem que aquesta planta comestible en francès s’ ‘anomena sarrrasin, en anglès buckhwheat i en espanyol, trigo sarraceno). Se sol escriure, als llibres, de formes pintoresques, com “mariscu”,”moriscu”,etc. Són unes farinetes dolces, que generalment, també es fan de blat de moro
ORELLETES Les orelletes són força esteses: a la regió de Lleida,de les Garrigues al, Pirorat, al Solsonès, al País Valencià (Bétera i altres pobles) i a les Illes, les orelletes o oreietes (Eivissa, Formentera), les orellanes (Mallorca) o les oranes (Menorca) són populars i caracteritzen algunes celebracions, com la Festa Major. Aquest dolç tradicional,
ESTOFAT DE VEDELLA L’ estofat de vedella (o de bou) és un dels clàssics canònics de la cuina catalana, sota aquest o d’ altres noms, sol a acompanyat de bolets, cebetes, patates, pèsols…Es un plat urbà de totes les comarques, incloses les de la Ruta del Cister. I, com veurem més avall, fins i tot
TRUITA AMB SUC Un plat antic, i que es feia pràcticament a totes les comarques de Catalunya, i que ara es troba sobretot a les occidentals. En algunes contrades se’ n deia agafa-sants, o, quan la truita duia farina, “truita amb trampa” (comarques del Ponent i del sud), dita també tannara o pannada a l’
CÓC AMB ESCALIVADA La coca amb escalivada, amb ceba, enramada, dita també de Cutxipanda (Segrià), de recapte, de pebrot i tomata, amb pebrot, pebres,o pebrera (Balears), amb pebrera i tomaca o fassida (comarques d’ Alacant) la retrobem amb petites variants, a tots els Països Catalans. La modalitat cóc es troba a l´Urgell- d’ on procedeix
LA MEVA GARRIGUELLA Un servidor és de Vilavenut, un petit poble del Pla de l’ Estany que ni és municipi (pertany a Fontcoberta). El poble pròxim, a uns pocs quilòmetres és Parets d’ Empordà. Per tant tot i que Josep Pla anomenava Terraprim de l’ Empordà la nostra comarca, on, però, distingíem perfectament que no
PASTIS D’AMETLLES I XOCOLATA Un superb pastís, fet a base d’ un suau pa de pessic. El pastís de base és la tortada o pastís d’ ametlles, que trobem al País Valencìà- Tortadda, Torta d’ Elx…-, a les Balears i a Catalunya- tortada de Banyoles, Olot, etc.- Són parents de la tarta d’ amêndoa portuguesa
Fermí Puig Jaume Fàbrega és un luxe per a la cuina d’ aquest país i un erudit extraordinari. La feina que fa és impagable. És l´home que ha escrit els llibres més importants de cuina del país i la seva història. La cuina marinera de la Costa Brava és un llibre del tot recomanable, un
BULLIT DE CREÏLLA, BLEDA, CEBA I CARXOFA La verdura bullida, tan habitual arreu, de Catalunya a Eivissa, de la Ribera a les comarques d’ Alacant-d’ on procedeix aquesta combinació-, ens mostra la part frugal, senzilla i, per tant, dietètica, de la nostra cuina tradicional de diari. Algú va escriure que la cuina valenciana no tenia
Receptes Totes les receptes (llevat que no es digui el contrari) són per a 4 persones ENTRANTS, AMANIDES , SALSES I ESCABETXOS——————————————————————————————- Els entrants poden ser un mos únic, un berenar o un sopar. Sovint són amb una llesca de pa- torrada o no- amb allioli, una sardina de llauna, tonyina,fuet etc. Hi incloem
BACALLÀ A LA GRANDI COLLONI, REMENA I REMENA`T Un nom popular amb variants: bacallà a la “randi”, “brandi”, “blanquí”, amb l’ afegit de “colleoni”, “colioni” noms emparentats amb el de la brandada i amb un suposat origen italià (?), referent al cardenal del Renaixement Giovannni Colonna (llavors la recepta seria “a la grandi Colonni”). Elucubracions