BONA VIDA

Jaume Fàbrega

28 d'agost de 2023
0 comentaris

sàtira culinària del Modernisme

LITERATUA, SÀTIRA I CUINA DURANT EL MODERNSISME

Diversos escriptors del s. XIX i modernistes inclouen  a les seves obres referències als  tecs i al menjar, de Víctor Català a Bosch de la Trinxeria, passant per Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra o Josep Mara de Sagarra, que escriu pàgines memorables sobre el tema. Fins a a arribar a Josep Pla, el gran mestre.

També la premsa, especialment la satírica i els sainets populars, romanços, etc. se’n feien ressò, tant a Mallorca com, sobretots a València i a Barcelona. Descrivien humorísiticament plats, àpats menjars, a vegades amb un estil descordat a l´estil del “Canard  Enchainé”, “Charlie Hebdo” o “Harakiri” Així a “La campana de Gràcia”, el 25 de juliol del 1880 va publicar una llarga poesia satírica titulada “La crema dels convents”, amb un doble sentit prou evident, ja que el dedicava a la crema catalana. A País Valencià la premsa satírica, en català, on’ ofereix nombrosos exemples.

Però centrem-nos a Catalunya.A “La sardana, un periòdich defensor dels que sempre perden” hi van aparèixer, entre altres aquests tres anuncis paròdics i satírics, que reflectien la situació social i política del moment:

“PASTELERIA ESPANYOLA. Bunyols calents (fabricació contínua). Sospirs de contribuyent.Palos-Camatxo. Castanyes confitades. Pinyes de la Península i d’ Amèrica. Confitura d’ empleat. Llàgrimes nacionals. Especialitat en pastelillos a la madrilenya.Mossos en conserva. No confóndrela ab cap altre pasteleria espanyola del carrer de la escopeta cantonada a la plassa del rosari de l´Aurora” (24/3/1882). És ben curiós com sap reflectir una situació que encara es dóna ara!.

O quest altre:

“LA CUYNERA CATÒLICA. Colecció de receptas culinàries pera engreixar com un canonge. Rostits a la Torquemada. Truita sap mongets. Formatge de la llet de cabras del remenat del seu senyor. Y explicació de tot allò que és bo per’al cos i no perjudica l’ ànima. Apoyat en textos  de la Sagrada Escriptura. Ditas obres se trobaran en la llibreria Científica Religiosa dels Tres Tombs” (24(2/1881).

Una corranda popular deia: “A sis rals el bacallà…/no es pot menjar”/No es pot menjar!”.

A “L´Esquella de la Torratxa”, el 20 d’ agost del 2897 hi apareix un llarg poema sobre “’L’ all-y-oli”:”No em vingueu amb mayonesas/ ni puré i altres futesas/ de las fondes monopoli/cap de las salsess francesas/és rica com l´all-y-oli” que, dos-cents abans, coincidiex amb un poema de Vicent Andrés Estellés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!