LITERATUA, SÀTIRA I CUINA DURANT EL MODERNSISME
Diversos escriptors del s. XIX i modernistes inclouen a les seves obres referències als tecs i al menjar, de Víctor Català a Bosch de la Trinxeria, passant per Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra o Josep Mara de Sagarra, que escriu pàgines memorables sobre el tema. Fins a a arribar a Josep Pla, el gran mestre.
També la premsa, especialment la satírica i els sainets populars, romanços, etc. se’n feien ressò, tant a Mallorca com, sobretots a València i a Barcelona. Descrivien humorísiticament plats, àpats menjars, a vegades amb un estil descordat a l´estil del “Canard Enchainé”, “Charlie Hebdo” o “Harakiri” Així a “La campana de Gràcia”, el 25 de juliol del 1880 va publicar una llarga poesia satírica titulada “La crema dels convents”, amb un doble sentit prou evident, ja que el dedicava a la crema catalana. A País Valencià la premsa satírica, en català, on’ ofereix nombrosos exemples.
Però centrem-nos a Catalunya.A “La sardana, un periòdich defensor dels que sempre perden” hi van aparèixer, entre altres aquests tres anuncis paròdics i satírics, que reflectien la situació social i política del moment:
“PASTELERIA ESPANYOLA. Bunyols calents (fabricació contínua). Sospirs de contribuyent.Palos-Camatxo. Castanyes confitades. Pinyes de la Península i d’ Amèrica. Confitura d’ empleat. Llàgrimes nacionals. Especialitat en pastelillos a la madrilenya.Mossos en conserva. No confóndrela ab cap altre pasteleria espanyola del carrer de la escopeta cantonada a la plassa del rosari de l´Aurora” (24/3/1882). És ben curiós com sap reflectir una situació que encara es dóna ara!.
O quest altre:
“LA CUYNERA CATÒLICA. Colecció de receptas culinàries pera engreixar com un canonge. Rostits a la Torquemada. Truita sap mongets. Formatge de la llet de cabras del remenat del seu senyor. Y explicació de tot allò que és bo per’al cos i no perjudica l’ ànima. Apoyat en textos de la Sagrada Escriptura. Ditas obres se trobaran en la llibreria Científica Religiosa dels Tres Tombs” (24(2/1881).
Una corranda popular deia: “A sis rals el bacallà…/no es pot menjar”/No es pot menjar!”.
A “L´Esquella de la Torratxa”, el 20 d’ agost del 2897 hi apareix un llarg poema sobre “’L’ all-y-oli”:”No em vingueu amb mayonesas/ ni puré i altres futesas/ de las fondes monopoli/cap de las salsess francesas/és rica com l´all-y-oli” que, dos-cents abans, coincidiex amb un poema de Vicent Andrés Estellés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!