ESTIMATS CATALANOFÒBICS
Estimats catalanofòbics: i no els que ho sou d’ ofici, sinó els incidentals o, aparentment no professionals. I, especialment, els que escriviu, canteu o feu teatre: ho sou per ignorància o per mala fe?. Dit això, diem que la catalanofòbia és un quadre clínic que es mostra de diverses formes: de les decididament rabioses, amb elements xenòfobs i racistes, a les que, embolcallades per un amable tel intel.lectual, es presenten com a neutres, sense malícia. De fet ja comença al segle XV, quan els castellans expulsen el rei Ferran de la cort de Castella per “catalanote”. Aquestes, – les dels progres- són, de fet, les pitjors, ja que de gent tan docta i preparada com són professors universitaris, sociòlegs, antropòlegs, filòsofs, acadèmics, músics,ningú no dirien que porten la infame dèria d’ ignorar, desconèixer o tergiversar tot el que ve de Catalunya i dels Països Catalans. Per exemple el gran intel.lectual Amando de Miguel, autor del llibre Sobre gustos y sabores.Los españoles y la comida. Com, pràcticament, en el 100% dels casos, s’ hi suposa que d’ Espanya només n’ hi ha una, amb les seves “regiones”- ni l’almoina constitucional de les “nacionalitats” no són reconegudes. I es fa, com sempre, història ficció- o, si ho volen, història-manipulació, d’aquesta que ells en diuen “no nacionalista”. Així s’ hi afirma que els torrons i els menjar blanc són d’ origen espanyol- una completa fal.làcia històrica; a Itàlia, que és on hi situa el sociòleg l’ expansió del “manjar blanco de origen español”; en realitat els italians en deien, ben explícitament,”mangiar bianco alla catalana”. Igualment situa Enric d’ Aragó a Espanya- en un moment que no existia aquesta nació, si de cas Castella-. No solament , doncs, des de’ Espanya es nega que Catalunya sigui una nació, sinó que fins i tot s’ en nega l’ existència històrica i es fa retrotraure la nació espanyols als Reis Catòlics- els més progres; els altres, és clar, com a mínim , a l’ època romana-. I d’altres fins, i tot , estan convençuts que Déu Nostre Senyor va crear la “nació espanyola” el segon dia de la Creació- o l’ endemà del Big Band, tal com podíem veure en una sèrie de la TVE sobre la “història d’ Espanya”. Sort que no són nacionalistes!.
Així aplaudeixen que els mitjans espanyols insisteixen a dir que Joan Roca o Carme Ruscalleda són espanyols. I, encara si és l´actualitat, potser és una mica explicable, però quan volen fer espanyols per força cuiners i gastrònoms medieval, quan Espanya ni existia, la cosa, a part de supremacista, és una ucronia total. Ho ha fet amb el Llibre de Sent Soví o Mestre Robert. Al qual fins i tot li han canviat el nom per “Ruperto de Nola” (abans italià que català!). O quan escriptors com Josep Pla o Gaziel, que ells mateixos es van afartar de dir que escrivien en castellà per la força (de les armes), els espanyols s’ entesten a dir que són “escriptors bilingües”. O quan Trip Advisor, per indicaicó del Regne d’ Espanya, ha prohibit durant anys textos en català i la simple menció de l’ etiqueta “cuina catalana. Els restaurants i fondes de Catalunya es veu que fan “cocina espanyola”, o, a tot estirar “mediterrànea”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!