Curriculum Jaume Fàbrega /ART
Jaume Fàbrega és Llicenciat en Història d el’ Art amb un “excel.lent cum laude” per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en art contemporani i comunicació, i s’ ha dedicat a la docència al Col.legi Universitari de Girona, on ha impartit com a professor titular les assignatures “Teroria i tècniques de l’ Art”i”Història de l`Art Comtemporani”. Ha realitzat cursos en altres centres acadèmics i cursets e cases de cultura, museus i altres centres.
Ha esta considerat per pel món cultural i per personalitats com Alexandre Cirici, president de l’AICA, com un dels principals i més prestigiosos crítics d’art de Catalunya.
Ha fundat grups d’ acció artística com el Grup Context, el Grup Tint-2, i l’ Assemblea Democràtica d’ Artistes de Girona (ADAG),que van constituir un referent dins l’ animació d’ avantguarda.
Ha impulsat iniciatives de primera línia com el Museu d’ Art Contemporani dels Països Catalans a Banyoles (MACPPCC).
Membre de l’ Associació Catalana de Crítics d’ Art (ACCA), de l’ Asociación Española de Críticos de Arte, de l’ Associació Internacional (AICA) , del Comitè Espanyol d’ Història de l’ Art (CEHA), Membre del Foment de les Arts decoratives (FAD), i membre de la Junta de l’ Agrupació de Disseny Industrial.
L’ any 1994 dóna el seu important arxiu personal d’ art gironí i català al Museu d’ Art de Girona.
Investigació i docència
Jaume Fàbrega és Llicenciat en Història de l’ Art amb un “Excel.lent cum laude” per la Universitat de Barcelona, on acaba els estudis l’ any 1972(1974).
Realitza estudis de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB (1975 i ss.).
De 1974 al 1980 treballa al nou format Arxiu Històric d’ Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col.legi Oficial d’ Arquitectes de Catalunya i Balears, delegació de Girona, on realitza tasques de catalogació, recollida de materials, informes per a la salvació de monuments d’ enderroc (Casino del Nois de Sant Feliu de Guíxols, Cementiri Vell de l’ Escala, edificis de Rafael Masó i molts d’ altres), publicacions (llibres d’ història de l’arquitectura d’ Olot i Girona), treballs sobre patrimoni (masies) i comissariat d’ exposicions. D’ aquestes destaca “Girona,que bonic era veure’t”, que va suposar un revulsiu per a la Girona de l’ època.
Adscrit al Departament d’ Art de la Universitat de Barcelona en qualitat de Personal Investigador (becat, 1972-73).
Cursos a l’Escola Universitària de Formació de Professorat, Girona,1974.
El 1976 imparteix el curs “Producció artística i context social” a la Universitat Catalana d’ estiu, Prada de Conflent.
El 1978 inicia un estudi becat sobre la transformació de la vida qüotidiana a través de l’espai culinari i sanitari i la instal.lació d’aigua corrent.
El 1981 és designat Professor Encarregat de Curs de l’ assignatura “Història de l’ Art Contemporani” del C.U. de Girona de la Universitat Autònoma de Barcelona.
De 1982 a 1986 treballa com a professor titular com a guanyador un Concurs-Oposició al Col.legi Universitari de Girona (UAB) impartint les assignatures “Teoria i tècniques de l’art” i “Història de l’ Art Contemporani”, que suposen una irrupció de rigor i modernitat en els estudis artístics. Hi organitza manifestacions paral.leles, com una Exposició de comunicació política (cartells i material electoral)amb els propis alumnes.
El 1987 comença a impartir un curs d’ Història de l’ Arquitectura a l’ Escola Politècnica de Catalunya.
El I989-90 imparteix un curs d’ Història de l’ Art a l’Escola Municipal de Belles Arts d’Olot.
Realitza centenars de conferències, presentacions, cursos i participa en taules rodones i debats sobre teoria de l’ art i art contemporani. Destaquen els del Museu d’ Art de Girona, com “Els estils a Catalunya” (1999), “Les bases de l’art: teoria i estètica” (2000).
Entitats
Membre de l’ Associació Catalana de Crítics d’ Art (ACCA), de l’ Asociación Española de Críticos de Arte (AECA), de l’ Associació Internacional de Crítics d’ Art (AICA), del Comitè Espanyol d’ Història de l’ Art (CEHA), soci del Foment de les Arts Decoratives (FAD) i de la junta directiva de l Agrupació de Disseny Industrial.
Grups i propostes
L’ any 1975 funda el grup Tint-2, de Banyoles, però amb repercussió a tots els Països Catalans. Hi proposarà i comissionarà diverses “manifestacions” molt innovadores, centrades en la cultura de masses- el kitsch domèstic, el kitsch religiós, la terrissa (exposicions, actes, presentacions, taules rodones, conferències). Alexandre Cirici i la Biennal de Venècia es faran ressò de la importància d’
aquest grup en l’ art contemporani del nostre país.
L’ any 1977 funda el Grup Context de reflexió artística i redacció de textos (publicats a “Canigó”).
L’ any 1978 ingressa a la comissió per a un Museu de Banyoles i és acceptada al seva proposta de projecte d’ Art Contemporani dels Països Catalans. Realitzarà les tasques de comissariat, recollida d’ obres (amb altres col.laboradors) i redactarà els textos fundacionals i d’ inauguració. Alexandre Cirici n’ escriu :”entre els seus promotors, en el moment actual , hi ha l’ excel.lent crític Jaume Fàbrega” (Museus d’ Art de Catalunya, Destino, Barcelona,1982).
Participa en diverses plataformes de mobilització artístico-política, com l’Assemblea d’ Artistes de la Garrotxa , la Primera reunió d’ Intel.lectuals, professionals i Artistes de les diverses nacions i regions de l’ estat espanyol, Congrés
de Cultura Catalana, Primeres Jornades d’ Història de la Premsa, Societat Catalana de Comunicació- Institut d Estudis Catalans, Sant Cugat del Vallès, 1992, és fundador del Sindicat de Periodistes de Catalunya…
Espais/Direcció i assessorament
Redactor de la “Memòria sobre al creació d’ un Taller Experimental d’ Art”, Girona, 1975.
Propostes de dissenys gràfics per a una exposició per al centre Georges Pompidou (ADIFAD), 1996.
Del Consell Assessor del Fons d’ Art de Xarxa Cultural, 1985-1987.
Jaume Fàbrega proposa exposicions al bar Coliseum, Banyoles, 1986.
Funda l’ espai “Art i Bar”, al Bosc d Escultures Can Ginebreda, Porqueres, 1989, on hi curarà nombroses exposicions personals i col.lectives d’artistes d’ avantguarda.
Assesorament galeria La Cau, Girona, 1900.
Assessorament galeria Can Norat, Girona 1990.
Assessor de la Fundació Niebla,Casavells, 1997.
Dinamització artística i comissariat d’ exposicions
-“Fidel Aguilar”, amb el Col.legi d’ Arquitectes,Sala d’ Exposicions de la Rambla, Girona, 1972.
-“Artistes Gironins 1800-1900”, amb Pere Freixes, Casa de Cultura, Girona, 1974.
-“Kitsch domèstic: un pis de la província de Girona”, 1974.Actes paral.lels: taules rodones, cinema kitsch primitiu, etc.
-“Cromotoligrafia religiosa, dolça imatge del culte domèstic”, Llotja del Tint, Banyoles, 1974-75.
-“Terrissa negra. De com la cultura burgesa ha convertit la terrissa en ceràmica popular“, Llotja del Tint, Barcelona, 1975. Actes paral.lels diversos.
-“Cicle de comunicació gràfica. 1. El cartell polític”,
Girona, Sala Fidel Aguilar, Girona, 1976
-“80 anys de fotografia a Banyoles”, Llotja del Tint, Banyoles, 1976.
-“Exposició de cartells editats per Amnesty International” i altres de la pròpia col.lecció, Llotja del Tint, Banyoles, 1977.
-“Espai per a una festa”, La Penyora, Girona, 1985
-“Realitat i signe”, Galeria Girona Art, 1989.
-“Joguets antics al Tint”, amb J.M Joan i Rosa, Llotja del Tint, Banyoles,1979-1980
-“Catalunya pels Drets Humans”, Amnesty International, Llotja del Tint, Banyoles, 1980.
-“Arquitectura de Girona. La ciutat i la seva evolució urbana”, Sala Municipal de l Institut Vell, Girona, 1980
-“Mostra d’ art i Música Moderna de Girona”, Boomerang, 1985
-“Un eix perifèric. Pintors joves de la Catalunya Nord-Oriental”, amb Narcís Selles, Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, 1986 (itinerant).
-“Mostra d’ Art Contemporani de Garriguella”, casa Terol, Garriguella, 1986.
-“Petita Mostra d’ escultures i pintures”, Bar Coliseum, Banyoles, 1986.
-“Plàstica dins l’Hospital Psiquiàtric”, Teatre Municipal, Girona, 1987.
-“Preservativart”, amb Jordi Gispert, El Setè Cel, Sal, 1987.
-“Art i bar”, Galeria Can Ginebreda, 1989.
-“Confluències a l’entorn de la realitat”, Galeria La Cau,Girona, 1990.
-“Tresors del mar. La creativitat espontània”, Sala d’ Exposicions Municipal, l’ Escala, 1990.
-“El teatre dels elements”,exposició de Turisme de la Costa Brava, Edifici Autopistes, Barcelona, 1991
Jurat
-Ajuts a les Arts Plàstiques i Noves formes expressives, Generalitat de Catalunya, 1982.
-Concurs d’Art de la Diputació de Girona (1980 i següents)
-Premi de la Crítica ADIFAD, Mostra “Disueño”, 1977.
-El Arte al Servicio del Pueblo, Girona, 1978.
-Nova Pintura 1987, Expoart, Girona, 1987.
-XXIII Concurs Nacional de Fotografia, 1979.
-Premis Lego, 1980.
-Premi Sala Clarà, Olot, 1983.
-III Beca Ciutat d’ Olot, 1985.
-Mostra d’ Art de la Diputació de Giorna (1985 i següents).
-Premi de Pintura Vila de Palafrugell, 1986.
-I Biennal d’ Aquarel.la de la Costa Brava, Llançà,1987.
-Concurs Internacional de Pintura, Begur, 1987 i següents.
-Premi Internacional de Pintura àpida, Tossa de Mar, 1988.
-Concurs de Pintura del Pla de l’ Estany, Porqueres, 1989.
-Concurs de Pintura de Mieres, 1990.
-Concurs de Videoclips, Televisió de Catalunya, 1991.
-Concurs de cartells Jacint Verdaguer, Serveis Territorials de Cultura, Girona, 1995.
-Concurs de Pintura Lloretenca, Lloret de Mar, 1997 i següents.
Publicacions
Col.labora al Diccionari d’ Artistes Catalans, Valencians i Balears, 1978.
El 1980 inicia el projecte de publicació, per a un editor canadenc, d’ una Història de Catalunya en còmic, de la qual en realitza el guió; l’ obra queda interrompuda per la mort sobtada del dibuixant, el nordcatalà Robert Lavail (autor d’ una obra similar dedicada al Quebec i dibuixant de “L’Humanité”,de París).El 1981 viu a París.
És autor de monografies sobre Fidel Aguilar (1972),August Puig (1992), Modest Cuixart (1992) Xicu Cabanyes (1981, 1999), Gregorio Sabillón (1991), Dalí…
Llibres sobre patrimoni arquitectònic d’ Olot i Girona (en col.laboració).
Cartipàs de Festa Major de Banyoles(1984, 2000)
Col.labora en diverses guies, com la Guia Amir d’ Artistes Plàstics, una Guia de Banyoles, etc.
Crítica d’ art
L’ any 1974 comença a escriure textos artístics sobre art i comunicació, des d’ una perspectiva innovadora i a exercir regularment la crítica d’ art (revista “Presència”). Ho farà també a “Canigó”, “El Correo Catalán”,”Avui”, “Athena”, “Jano”,”Gazeta del Arte”, “Arteguía”, “Mobelart”,”Muebles Modernos”, “Diari d’ Art”,”Papers d’ Art/Espais”,”Bonart”, “El Guía”,”La Luna de Madrid”, “Macadam”,”Empordà Federal” “Cruïlla”, “Revista de Banyoles”,”El Bagant”, “Urc”, “El Guía”, “Grups”, “El Punt” (on durant anys hi escriu una pàgina d’ art diària). En el context gironí suposarà un veritable revulsiu, ja que és el primer crític a parlar d’art contemporani i a defensar els artistes contemporanis i les noves pràctiques artístiques, cosa que li comporta certes dificultats.
Ha realitzat programes de ràdio amb crítica i informació artística, i ha participat en programes de ràdio i televisió sobre temes d’ art, patrimoni , comunicació i cultura popular (RNE, Ràdio Girona, etc.).
Catàlegs i presentacions
Realitza centenars de textos per a catàlegs d’ artistes i col.lectives, així fotògrafs, ceramistes, tapissers, joiers,esmaltadors, creadors multimèdia…, i el comissariat de l’ exposició i la presentació, si s’escau.
Destaquem-ne alguns, procedents dels Països Catalans, Euskadi, Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Escòcia, Argentina,Hondures, Portugal, Xina:
Anoro, Arnal, Pep Aymerich,Ansesa Gironella, Anson, Andreu Fresquet, Barbaformosa, Barraca,Fidel Barcons,Manel Batlle, Carlo Bürgi, Paco Blanco, Dolors Bosch, Carles Bros, Bosch Martí, Montse Berga, Carme Bosch, Josefina Busquets, Rosa Brugat, Carrera,Pia Crozet, Joan Cos,Narcís Costa, Neus Coromians, Jordi Cuyàs, Josep M. Codony, Comomir, Xavier Carbonell, Cuixart, Xicu Cabanyes, Raúl Capitani, Kim Domene, Nené Donatelli, Delclaux, Dai-Bih-In,Domènech, Danésjordi, Duban, Faixó, Fulcarà, Ferré i Andreu,M. A Feliu, Fita, Antonio Federico, Joan Fausellas, Fulgencia, Mercè Ferré, Fernando Fernández,Genovart, Monika Gryeger,Thomas Grätz, Jordi Gispert, Benito Garai, Garcia Colomer, Grup Praxis, Quim Hereu,Josep Homet, Eva Llorens, Sam Hernandez,Hussein,Lluïssot, Margit Kocsis, Francine Lambert, Francesc Masós, Fiona Morrison, John Morrison, Anna Manel.la, Maïs, Marc, Carlos Méndez,Manuel Menéndez,David Martínez, Jordi Martínez,Massanet, Mañé, Enric Marquès, Joaquim Marsillach, Jaume Maymó, Josep Miralles,Miralda, Niebla, Noguera, Olivares,Roser Oliveras, Olivares, Josep Oliveras, Joan Padern, Piqueras, Montserrat Picola, Monse Pla, Ponsatí, Piculives, Joan Padern, Joan de Palau, Palau Ferré,Palau Juncà, Peré Solanilla, Pinela,Johann Pujol, Patxè,Pujol Boira,Guillermina Palou, Laura Puntí, Henri Pfeiffer, Michel Perret,August Puig, Amèlia Riera, Albert Sala, Sánchez Santiago,Jaume Simon,M. Teresa Soler, Sabillón,Prudencio Salvador,Antoni Sánchez, Maria Roca, Toni Rovira, Mercè Riba, Roca Sadurní,Enric Solanilla, Roca Sans, Rosa Serra, Sánchez Santiago, Antoni Sánchez, Margarida Sáez, Antoni Torres, Toni Tort, Teixidó,Paquita Tarruella, Todó, Uclés, Torroella,Carles Vinardell,Isidre Vilaseca, Lluís Vilà, Verlac, E. Vila,Rafa Vázquez, Alícia Viñas,Andreu Vilasís, Viladecans, Carles Vivó, Bernd Zimmermann…
Ha col.laborat amb artistes com Lluís Vilà, Xicu Cabanyes, Antoni Miralda (Palau de la Virreina, Barcelona i Bòlit, Girona).
Ha presentat fotògrafs com Ferran Artigas,Xavier Butinyà, Quim Bosch,Joan Comalat ,J. Esquirol, Eduard Olivella,Esteve Palmada, Moisès Tibau, Eva Brunner…En el mateix camp, ha presentat muntatges i col.lectives, com “Foto premsa Girona 84”,Sala d’ Exposicions de Col.legi d’ Aparelladors, “12 fotògrafs visiten el Bosc de Can Ginebreda”, 1986.
Semblantment ha prologat i/o comissarita nombrosos catàlegs d’exposicions col.lectives. Esmentem-en a tall de mostra:
-“Girone expose à Albi.18 artistes contemporains”, Museu Toulouse-Lautrec, Albi, 1986.
-“Mostra de Garriguella”, 1986 i següents.
-“I Simposi Internacional d’ escultura”, Olot, 1986.
-“Out of Barcelona.Mostra de la creativitat de la gent que no viu ni treballa a Barcelona”, Generalitat de Catalunya (itinerant),1986.
-“Antiescola empordanesa”,Galeria Massanet,Figueres, 1986.
-“Presències contemporànies”, Palafrugell Art, 1987.
-“Trànsit”, Artual, Barcelona, 1987.
-“Pintors de la realitat tangible”,Galeria Fòrum, Girona, 1987.
-“Acció video-muntatge Esbós del subconscient”, Pep Aymerich, Joan Oliver, Capella de la Casa de Cultura, Girona, 1987.
-“Octopussy Fons d’ Art”, Empúriabrava, 1987.
-“Jornades del Color”, Pallars, 1988, 1989.
-“Trajecte”,Espais, Girona, 1989.
-“Els sants d’ Olot”, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, 1991.
-“Art per la llibertat.Exposició contra la tortura i amb solidaritat amb els independentistes detinguts”, casa de Cultura Tomas de Lorenzana, Girona, 1992.
-“Art per la Llibertat”, Club XXI, Banyoles, 1993.
També ha presentat exposicions o moderat taules rodones d’ altres temes, com gravat, cinema, teatre, música,llibres eròtics, música,càbala i màgia, comunicació, cultura popular, art infantil, psiquiatria i art, psicoanàlisi i creativitat, traïcio de les obres cinematogràfiques…Ha escrit textos d’
aquests temes i ha realitzat nombroses entrevistes a polítics, músics, actors, cuiners i artistes.
Ha fet col.laboracions amb artistes (comissariat, etc.) com Jordi Gispert, Barraca, Carles Bros, Xicu Cabanyes, Ponsatí, Miralda, Lluís Vilà, Lluís Marquina, etc.
Ha comissariats exposicions al Museu d’ Art de Girona (vidres d’ art), Ajuntament de Santa Coloma de Farners (Marquina).
Ha participat en nombrosos simposis, debats i ha moderat taules rodones- II Congrés Internacional de Cultura Catalana, 1986,Simposi “Arte y medio ambient”, amb la comunicació “Arte en un medio determinado/Arte como medio”, Universitat Internacional Menéndez Pelayo; Anàlisi de la imatge gràfica de la “Caixa de Girona”, “Art i color” al Pallars,Tint2- a la Universitat Catalana d’ Estiu l’ ADAG a la Fundació Miró,etc. (“Els artistes contra el búnker i per l’ autogestió2, 1976)
Ha participat en debats al costat d’Alexandre Cirici , Arnau Puig,Francesc Vicens, Enric Marquès, Giralt-Miracle, Pilar Parcerisas, Victoria Combalía,Joaquim Dolç, Damià Ferrà-Ponç, M. Lluïsa Borràs, Josep M. Cadena, Alícia Suàrez,Mercè Vidal, Enric Sales, Xavier Rubert de Ventós,Cesáreo Rodríguez-Aguilera,Lluís Racionero,Josep M. Carandell,,M. Aurèlia Capmany, Terenci Moix, Sebastià Jané, Joan Surroca,Jaume Sobrequés, Niebla, August Puig…
Ha pronunciat nombroses conferències i ha realitzat presentacions sobre el mateix tema (incloent exposicions itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com “Premi Internacional de Gravat”, Joan Junyent, Emília Xargay, Carles Fontserè…),a Girona,Banyoles, Barcelona, Figueres, Garriguella, Olot, Tremp, Encamp (Andorra), Palafrugell, Llançà, Ceret (Catalunya Nord), Gelida, el Vendrell, Tarragona, Tortosa…
Finalment, ha presentat adquisicions de fons d’art per part de museus,com el Museu d’ Art Contemporani dels Països Catalans (1986), Mostra d’ Art de Girona, Diputació Provincial (1986, 87, etc.),Fons d’ Art de Les Bernardes, Salt (1989),Museu d’ Art de Girona (1991, 2000 i presentacions de “la peça del mes” 1998, 1999, 2000); ha esta consultat per altres centres culturals (Espais, 1986).
Opinions
Enric Marquès (i l’alter ego Eugeni Ribalta a la publicació sobre Fidel Aguilar (escultor proletari, oblidat i explotat per la classe dirigent i la intel.lectualitat gironina del Noucentisme i d’ ara), escriu, en una suposada carta al malaguanyat Fidel Aguilar, el més important artista d’ aquest període a Girona: “Aquest estiu has trobat, en la persona d’ en Jaume Fàbrega i Colom, un noi del cantó de Banyoles, l’ “exegeta” que et mancava. En Jaume una autèntica fura, ha rastrejat – i es necessitava coratge -diaris i revistes, col.leccions, testimonis del record privat i del col.lectiu, biblioteques, etc…En Jaume ha “conquistat” la teva germana. Se li ha obert les portes i les carpetes. Ho certifico…Bona feina. Tot s’ ha anat aclarint.” (1972).Val a dir que l’ obra de Fidel Aguilar, guardada zelosament per la seva germana en unes condicions materials quasi heroiques(en un pis humit, sense calefacció i amb goteres), i sempre vigilant la rapinya dels “estudiosos” i “admiradors”, va ser cedida per ella al ciutat de Girona mercès als oficis de Jaume Fàbrega.
Alexandre Cirici ,president de l’ Assoicació Internacional de Crítics d’ Art, valora Jaume Fàbrega com un dels crítics més preparats de la seva generació (Els museus d’ Art de Catalunya, articles de “Serra d’ Or”, etc.).
Santiago Alcolea. Director del Departament d’ Art de la Universitat de Barcelona afirma que “Jaume Fàbrega té unes grans qualitats pel que fa a l’ organització del trebal, a la claredat de plantejaments i a l’ encertada metodologia, que ha donat lloc en el brillant nivell i qualificació màxima que pot apreciar-se en el seu certificat d’ estudis…Tot plegat es pot resumir en unes excel.lents qualitats personals i en una sòlida preparació” (1974).
Lluís Maria de Puig, Professor d’ Història d’ Espanya i Història Moderna i Coordinador de la Divisió d’ Història, Geografia i Art de la Facultat de Lletres de Girona diu que posseeix “claredat d’ idees, solidesa metodològica, amplis coneixements, gran capacitat i experiència docent” (1978).
Albert Rossich, Professo de Filologia a la Universitat de Girona, diu “sobresurt per la seva preparació i coneixements, i ha desenrotllat, també, una notòria activitat com a conferenciant i organitzador de diverses activitats artístiques” (1978).
Narcís Selles, al llibre Art, política i societat en la derogació del franquisme (Gaüses, Llibres del Segle-Ajuntament de Girona, 1999, Tesi de Llicenciatura “Excel.lent Cum Laude ” per la Universitat Autònoma), dedica bona part de la investigació a l’activitat de Jaume Fàbrega al grup Tint-2 i, sobretot, a l’ ADAG (Assemblea Democràtica d’ Artistes de Girona) i altres activitats en què participa (activisme artistico-cultural, crítica d’art, en les quals hi exerceix “un paper determinant” pel que fa a l’ eclosió i concepció teòrica:
“Jaume Fàbrega és un professional, un estudiós d el’ art. Durant aquells anys, Fàbrega va col.laborar com a crític d’ art, o de la comunicació visual si volem respectar el sentit i la voluntat de les seves aportacions, en les revistes “Batik” i “Canigó”.També va escriure en textos de presentació de les mostres d’alguns dels artistes més significats d’ aquell període. La projecció nacional i estatal que va assolir l’ Adag i l’ art de Banyoles i Girona, són, en bona part, un resultat de la seva labor de difusió…Les crítiques de Fàbrega acostumen a estar ben fonamentades conceptualment i responen a una preocupació i una recerca metodològica innegables.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!