DESCOBRIR LA SOPA D’ ALL
La sopa de ajo, tan castellana ella, al parecer, pero habitual en otras zonas de España y también en la isla de Córcega, donde se llama, lógicamente, soupe à l’ ail (léase el libro de Marie Ceccaldi Cuisine de Corse, 1980, Editions Denoël, París, escriu Antonio Vergara a l’ Anuario Gastronómico de la Comunidad Valenciana, una guia excel.lent. Com el també valencià- ja desaparegut- Llorenç Millo, a qui vaig tenir l’ honor de conèixer i compartir algun premi professional Antonio Vergara- excel.lent crític i escriptor gastronòmic- pensen que no s’ ha de barrejar nació i cuina i, per tant, es consideren dins l’ ampli magma dels autoanomenats no nacionalistes. Sembla una postura enraonada i plausiblement racional, però que, és clar, presenta les seves falles. Considerar que Espanya és una sola nació, d’ entrada, no és pas, precisament, una postura “no nacionalista”, sinó tot al contrari. I considerar que la Suppa incu l’ agliu de Còrsega- que és com es diu en cors- s’ ha de dir, “lògicament”, soupe à l’ ail, no és pas, precisament, una mostra “no nacionalista” d’ imparcialitat. Variants d’ aquesta sopa són la Sopa castellana, amb daus de pernil i xoriço o els Maimones de Sòria.
Aquesta sopa o- minestra, com es diu tant en cors com en català, altrament, no és pas de les més populars de l’ illa; els cuiners, a més, l’ han transformat en una contundent sopa que ja no té res a veure amb la virginal i minimalista sopa d’ all catalana- i fins provençal- o la més contundent de Castella- que pot incloure xoriço o pernil-, o la de Portugal. La corsa porta cansalada, pastanaga, patata, llorer, farigola,pa, formatge ratllat…i fins i tot all.
Al capdavall, descobrir la sopa d’ all, no és tan difícil: només cal una mirada sense prejudicis i una mica de cultura.
Catalans, italians, provençals i també els portuguesos som aficionats a les “sopes bullides”, senzilles sopes fets amb un brou de verdures o llegums (sopes escaldades o d’ afaitar, com diuen al Ripollès). Tenim la sopa de farigola o de timó- que Morella en diuen sopes de pastor, les sopes de sàlvia, d’ orenga, així com l´aiga bolhida de Provença o la Sopa de coentros portuguesa- amb pa, un ou i celiandre fresc-, com la nostra sopa de farigola , però amb aquesta herba d’ un gust tan particular.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!