Rodejat d’ecològics contenidors de vidre, d’olis, i de cartó, situats a l’entrada del Moll d’en Pons del port de Maó, sobreviu un tamarell ofegat fins al límit pel ciment del paviment del sòl agreujat, a més a més, per l’absència d’una atenció del departament de parcs i jardins del consistori en el sentit de, mitjançant la
Benvolguda Neus, estic delida de saber quantes vegades van passar pel teu costat el Jordi Cuixart, el Sánchez i el Turull, sense saludar-te, tanmateix quantes vegades ho van fer l’Oriol Junqueres, el Joaquim Forn, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, el Josep Rull i en Raül Romeva que com bé sabràs -segurament alegrant-te- ara estan
1 – Per què els unionistes de dretes li diuen investidura si el que volen és una comminació? 2 – Per què els que per escons varen guanyar el 21-D no poden, lliurement, sense xantatges, formar un equip de govern segons els resultats de vots de la ciutadania? 3 – Per què l’unionisme d’esquerres sovint,
Dels set pilars del regne d’Espanya, L’ORGULL, LA LUXÚRIA, LA GOLA L’AVARÍCIA, LA IRA, L’ENVEJA I LA PERESA, el cinquè, la ira diu així: La ira, pot ser descrita com un sentiment no ordenat, ni controlat, d’odi i enuig. Aquests sentiments es poden manifestar com una negació vehement de la veritat, tant envers els altres
Cuereta eixerideta, aquesta primavera, ben bé, a tu també t’ha sorprès, només cal veure’t, en lloc d’anar volant, l’estirada actitud i velocitat de la marxa quan camines arran de terra evitant així, segurament, la fredorada de transitar per l’aire durant l’enganyosa primavera entestada a apalancar-se, vés a saber fins quan, dins de tramuntanals ventoleres i
Quan la solana collava de valent els cossos de la brigada treballadora, de tant en tant, recuperant forces o dilatant el temps de feina qui sap si per complir l’establer en la contractació o fent la legítima viu-viu d’allargar-la, compensant així segurament l’avar jornal, els molins escrostonats per defora i per dins s’anaven restaurant recuperant,
El sa neguit perquè a Ciutadella de Menorca arribin les festes de Sant Joan el 23 i 24 de juny, fa que enguany, qui més qui menys de la ciutadania de l’illa fins i tot un dels protagonistes principals, els cavalls, estiguéssim alerta per veure com es dirimiria si, per fi, una dona a la
Sovint a finals d’hivern, una mena d’anticipada bonança primaveral estén pel camp la vegetal característica catifa de tons groguencs verdosos, però per no caure en la temptació de llençar coets a l’aire a les 17 h 15 m d’avui, pensant que, foragitant l’hivern, la primavera astronòmica ja la tenim ací, sortosament sempre trobem aquella vella figuera de
Els objectes també tenen el seu temps d’esplendor però, tot i que els anys i els avenços tecnològics ho vencen tot, ens alleuja pensar que alguns, com les persones, dignament, són resistents o a la deixadesa o a l’oblit.
D’extrem a extrem del teu cos, tenint en compte la mida de cada una de les rajoletes de la vorera del carrer, 7 cm, qualsevol pot amidar, moixeta, que la llargària que fas només li falten 10 centímetres perquè arribi al metre de longitud. Si bé això no serveix de gaire perquè altres qüestions, per
Entre l’alçada i grandària de la sòlida torre, el moviment marcial de les aspes ordenat per l’aliat Déu Èol i el protuberant pal de govern sortint de sota el punxegut barret, s’ha de reconèixer la valentia del Quixot d’intentar vèncer un dels imaginaris gegants que habitaven el territori on es trobava malgrat que el pobre,
L’escarni a la ciutadania en especial la pensionista que avui, en el debat sobre l’increment de les pensions farà el sr. Rajoy president del corrupte govern de l’estat al plenari del Congrés, argumentant que això és una qüestió a tractar dins de l’apartat del “Pacte de Toledo”, novament injectarà dosis d’energia a la població afectada
Pels voltants dels 80, dins d’una Barcelona plena d’eufòria arquitectònica destructora i poc o gens restauradora de vells habitatges, magatzems o modestos espais socials, de cara a transformar l’antic nucli urbà de la ciutat en un de modern que no desentonés amb les noves transformacions urbanes que el 92 farien de seu central dels penúltims
A l’indret d’es Fonduco del port de Maó, als baixos d’un hotel restaurant deshabitat, el grafiti d’un rostre de mirada interrogant emergent tal qual síndrome de Torí damunt el fustam que tapia una entrada, aconsegueix l’efecte provocatiu desitjat per l’artista grafiter quan encara et volta per cap aquell vers: Desconfiï de la gent deshabitada. Tem
No és que et deixis fotografiar a plaer, de fet, exemplars com tu us escapoliu a la velocitat de la llum quan capteu la presència d’algun ésser pels voltants. Tu, el motiu no el sé, has esgotat el cercle vital i, orbitant el teu flexible cos, t’has deixat anar (o alguna mà t’hi ha posat)