tempus fugit

1 – Per què els unionistes de dretes li diuen investidura si el que volen és una comminació?
2 – Per què els que per escons varen guanyar el 21-D no poden, lliurement, sense xantatges, formar un equip de govern segons els resultats de vots de la ciutadania?
3 – Per què l’unionisme d’esquerres sovint, escudant-se amb la suposada inconstitucionalitat, sembla que facin mans i mànigues intentant els uns tapar-se i els altres tapant-se’ls sense embuts, ulls, boca i orelles com els famosos micos, cada vegada que l’Estat s’abraona contra el procés independentista català fins al punt de no respectar els drets humans?
4 – Per què les decisions arbitràries del jutge Llarena sortides i recolzades pel búnquer borbònic feixista de l’Estat, a les empreses catalanes de l’Ibex 35 amb seus centrals al Principat, important-los una merda el legítim dret de decidir de dos milions de persones que viuen, treballen i consumeixen els seus productes a Catalunya, han canviat de domicili anant a altres autonomies? ¿Sereu també els hereus d’aquells empresaris que a tot l’Estat recolzaren la barbàrie tan ben denunciada per Castelao en les estampes de la seva “Galicia Mártir”?
I la temorosa resposta a tot plegat:
Perquè l’Estat, saltant totes les regles del joc democràtic, un cop superat vol que recuperem l’estatus de la indefensió apresa i, qui sap si, malauradament aquest mateix Estat, no s’està convertint en el laboratori d’aquesta UE cada vegada més qüestionada de complir els assumits valors humanitaris d’aquella Declaració Universal dels Drets Humans de mitjans del segle passat on el segon paràgraf del preàmbul s’assenyala que “el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les quatre llibertats (la llibertat d’expressió, la llibertat de creences i de culte, la llibertat de viure sense misèria i la llibertat de viure sense por), són proclamades com l’aspiració màxima de les persones”.