tempus fugit

No és que et deixis fotografiar a plaer, de fet, exemplars com tu us escapoliu a la velocitat de la llum quan capteu la presència d’algun ésser pels voltants.
Tu, el motiu no el sé, has esgotat el cercle vital i, orbitant el teu flexible cos, t’has deixat anar (o alguna mà t’hi ha posat) en el clot de la roca qui sap si a l’espera del bec pinçador de la gavina que definitivament et faci desaparèixer de l’illa.