tempus fugit

Benvolguda Neus, estic delida de saber quantes vegades van passar pel teu costat el Jordi Cuixart, el Sánchez i el Turull, sense saludar-te, tanmateix quantes vegades ho van fer l’Oriol Junqueres, el Joaquim Forn, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, el Josep Rull i en Raül Romeva que com bé sabràs -segurament alegrant-te- ara estan empresonats i, si parlem dels, segons tu mancats de valentia, és a dir els covards que van optar per l’exili, Carles Puigdemont,Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí , Anna Gabriel i ara la Marta Rovira, també, quantes vegades, esquivant la mirada, van deixar de saludar-te?
Porfa, saludeu a l’Arrimadas, amics i companys de feina de les persones empresonades i de les exiliades, saludeu-la, ni que sigui pensant que ella també és una víctima obligada, en aquest cas,  a recolzar el 155 l’assot fet a mida per fer passar la dictadura per democràcia,
Saludeu-la no li feu el lleig, és jove, molt jove i penseu que té molt a aprendre i a rectificar, però sobretot com que, perillosament ara potser està en fase d’aprenentatge i, de moment tot allò que l’incomoda és el que sistemàticament du a la fiscalia o tribunal constitucional, ¿us heu parat a pensar de l’acte d’exclusió social pel que us poden acusar si ella us acusa del fet que quan us creueu pels passadissos del parlament no li feu genuflexions, reverències i ni tan sols salutacions?