tempus fugit
de tot i de res
12 de març de 2018
0 comentaris
qui pregunta ja respon
A l’indret d’es Fonduco del port de Maó, als baixos d’un hotel restaurant deshabitat, el grafiti d’un rostre de mirada interrogant emergent tal qual síndrome de Torí damunt el fustam que tapia una entrada, aconsegueix l’efecte provocatiu desitjat per l’artista grafiter quan encara et volta per cap aquell vers:
Desconfiï de la gent deshabitada.
Tem la gent deshabitada.
Em fa por la gent deshabitada
perquè em poden matar
i deixar-me viva
de l’antologia poètica “Putes i Consentits” d’Antonina Canyelles.
Comparteix això:
Relacionats
passar el dol
A Sense categoria
d’una global estructura repetitiva
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!