Potser ja té raó el bisbe de Sant Sebastià José Ignacio Munilla quan afirma que el dimoni ha fotut un gol des de les mateixes files del feminisme radical i de gènere, però s’oblida o no s’hi pensa gaire a assumir que tot plegat ha sorgit potser després del costum ancestral d’ensinistrar criatures utilitzant, de
L’apunt d’avui el motiven els versos d’Antonina Canyelles: Com que sempre he viscut en territori enemic, he après que la fosca no és la llum a l’inrevés. En la foscor de la memòria, el record de la grisor feixista dels carrers de la Barcelona de mitjans del segle XX m’acompanyaran fins que pugui raonar i
Méndez de Vigo, el simpàtic i distés portaveu del govern, no deixa passar ni una per amartellar el desastre econòmic empresarial que desitjaria que patís exclusivament Catalunya. Sense anar més lluny, en la darrera roda de premsa del divendres, de manera desentesa va assegurar que un famós restaurador que treballa al Principat ha vist disminuït
Ben enquadrat rere una barana, et preguntaràs que cony fem alguns éssers humans col•locant-nos una mena d’antifaç que, enganxat als ulls per uns moments no deixa de mirar-vos. Bé, en primer lloc aclarir-te que vosaltres també formeu part de les espècies del planeta en qualitat d’éssers animals i, en segon lloc, la fascinació que desperteu
Damunt de l’obsoleta i tapiada façana de l’en un temps esplendorós Hostal Miramar a la zona d’es Fonduco del port de Maó, una pintada forja un desig de futur tot esperant, segurament, els temps millors que revitalitzin la zona, tal qual deia Tirèsies, el hippy personatge fictici creat per Joan Alcover en el relat La
Algun pescador tip de fred mala maror o avisos de temporals, per tant, forçat a quedar-se dies i dies en terra perdent jornals, casualment ha creat la visual metàfora del desig de substituir la targeta VISA per estris de treball a càrrec, això sí, del corresponent departament institucional (paperera de paraules?) de les ajudes que
Barcelona, Mobile World Congress: Ahir bona lliçó de comportaments democràtics. Gràcies Ada Colau, Roger Torrent i a qui de manera clara s’abstingué d’anar al caspós institucional protocol•lari “besamanos”. Gràcies també a les mostres pacífiques (que no silents) de rebuig a la presència del Borbó i la cort que li mou els fils actuant, l’un de
Als matins, dins d’un horari prest, surts i camuflant-te en la vegetació i rocam de la riba del port, avui t’he enxampat, en primer lloc, fent les teves necessitats fisiològiques i després esperant, qui sap a qui esperaries veure aparèixer en moviment per damunt les voluminoses masses de pedra que formen el racó d’aquesta petita
Era època de vacances d’estiu per la qual cosa la feina de restaurar els molins sovint seria compartida amb la canalla que entremig de troncs de pi rectes com pals de telèfon s’ho passarien d’allò més bé jugant amb (que no lluitant contra) els molins de vent com aquell avantpassat seu, personatge de ficció, anomenat
Ara, des de fa un temps, part de la ciutadania de Catalunya i bona part també de la resta de l’estat, ja sabem el que pot esperar que faci vostè, el monarca, i la resta dels poders fàctics i gent del carrer partidaris de l’aplicació del 155. Mariano, a la meva manera (poca solta si
Com que per segons quins mitjans de comunicació la versió de l’himne espanyol que has fet no només es comentada sinó que també elogiada, una que és tafanera de mena i perquè no també sobrada de morbo, no ha trigat gaire a cercar-la per la xarxa a veure que i, pel que sembla, tu tampoc
Amb la qüestió de la llengua a ses illes poca broma, i tot s’ha de dir que d’un 80 a un 90% és degut a la reacció cívica i per damunt de tot sàvia de la ciutadania de no fer un pas enrere en defensa de la llengua pròpia. Una primera part d’agressió al model
Amb una plantilla d’okupes com vosaltres, definitivament donaré d’alta l’empresa en l’apartat de cooperatives i ja us espavilareu amb la liquidació de les quotes a la seguretat social. Per altra banda, a més a més, en la propera liquidació de beneficis us descomptaré el cost d’un nou seient que substitueixi el tamboret on ara m’heu
Als afores del poble d’Alcazar de San Juan, una munió de molins de vent, algun protegint tertúlies, esperaven resignadament i pacientment ser reformats qui sap si engrescats en ajudes econòmiques per allò d’anar fent país amb l’eslògan «Spain is different!», i també, sabent ara la viu-viu que s’acostuma a fer en aquestes partides econòmiques revitalitzadores
4 dies d’hivern, hivern, de pluja aiguaneu o calabruix 4 dies més de dolors musculars i d’envellir articulacions. 4 dies més de contemplar una bicicleta aferrada al fanal del mirador. 4 dies més envejant no tenir tu la clau del cadenat i el seient i sobretot la força física, que no mental per, pedalejant, recorre