tempus fugit
de tot i de res
11 de febrer de 2015
0 comentaris
reflexos d’un espai líquid ple de vida
L’aneguet proveït d’una generosa membrana interdigital, movia frenèticament les potes i semblava que tenia pressa. L’avanç veloç del seu bell i majestuós cos, distorsionava la imatge damunt les emmirallades aigües de la tranquil·la zona humida d’Es Grau al llevant de l’illa; veure’l, et provocava un somriure i no sabries dir quina figura resultava més atraient o graciosa, si l’estoica de la superfície o la bellugadissa del reflex.
Comparteix això:
Relacionats
“fer tat”: guaitar o deixar veure de sobte la cara que es tenia amagada, sobretot per jugar amb infants.
A General
cau foc, que diria ta mare!
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!