tempus fugit

L’aneguet proveït  d’una generosa membrana interdigital,  movia frenèticament les potes  i semblava que tenia pressa. L’avanç veloç del seu bell i majestuós cos, distorsionava la imatge damunt les emmirallades aigües de la tranquil·la zona humida d’Es Grau al llevant de l’illa; veure’l, et provocava un somriure i no sabries dir quina figura resultava més atraient o graciosa, si l’estoica de la superfície o la bellugadissa del reflex.