tempus fugit

Carretilla i bicicleta són peces de mitjans del segle passat, la primera, potser fins i tot del principi.
Un dels dos supervivents, l’avi o l’àvia ho tenien desat en un racó del boer o de la cotxera. Absents ja els dos, s’endugueren també el valor sentimental i ara l’estri emprat al camp i el d’anar d’un lloc a un altre pedalejant, un brocanter els exposa de tant en tant, a l’exterior del magatzem que té a peu de la carretera general.
Les dues rodes dels antics objectes, ara veuen passar a velocitat de vertigen i força assiduïtat en època de temporada alta, els tipus de vehicles que les han arraconat, només els queda (com aquella arpa oblidada de G.A.Bequer) l’espera del gest d’una ànima nostàlgica que valori l’encara existència que tenen col•locant-los en algun altre racó digne de ser reconeguts.