tempus fugit

de tot i de res

29 de setembre de 2015
1 comentari

la mirada

Darrere la paret seca dins la tanca, a l’ase menjant herba no li passa per alt qui passeja pel camí. Si t’atures, s’aproparà amb sàvia parsimònia deixant anar algun bram de salutació que no saps com respondre…, el significat dels nostres sons guturals i els dels animals tenen codis diferents i mai no saps si l’encertaràs o no, malgrat tot, uns i altres sort tenim de la mirada, aquesta mai ens falla. Tant si som de la mateixa espècie com si no, de vegades, amb un intercanvi d’un cop d’ull ja ho tenim tot dit i, massa sovint també, tot entès. Ja ho diu un proverbi àrab: “Qui no comprèn una mirada no comprendrà tampoc una llarga explicació.”

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.