tempus fugit

de tot i de res

5 d'octubre de 2015
0 comentaris

mariners de pont i jugadors territorials

En un moll de càrrega i descàrrega del port de Maó, un mercant de bandera grega està prest per tornar a salpar un cop carregada – o descarregada- la mercaderia que transporta. A aquest fet, passejant badant per les instal•lacions portuàries pot resultar irrellevant, però això no impedeix que doni de pensar la feinada que l’hi espera al mariner de pont, el guaita, quan el vaixell navegui per la mediterrània cap a les costes gregues doncs t’imagines que l’home, per força, ha d’estar prou curós per detectar a temps alguna de les petites i vulnerables embarcacions carregades d’emigrants a fi i efecte de donar a temps l’avís a qui correspongui per salvar-los la vida.
Per cert, ara els mitjans de comunicació han abaixat la intensitat informativa d’aquesta diàspora del nostre temps tan vergonyosament colpidora com les anteriors de la vella Europa. Ara, còmodament o incòmodament –segons la sensibilitat del moment- seguirem els TN i les virtuals imatges sagnants que ens fan arribar dels atacs a l’Estat Islàmic el culpable, diuen, de tot plegat, atacs comesos després de negociacions envoltades de lucratius silencis que amaguen repartiments de territoris a sotmetre’ls en futurs protectorats, i així, els bons periodistes, com tàcitament poden, aniran desxifrar-nos la bel•ligerant actualitat com si anessin informant dels moviments de jugades mestres damunt del tauler que fan els finalistes en un mundial d’escacs.

putin-chess-vs-eu-usa-529x336

 

simbologia urbana
13.12.2013 | 8.58
A General
era
14.05.2020 | 5.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.