Una de les colles de trapelles de la barriada, segurament assistirien a més d’una de les funcions del circ, sigui pagant l’entrada o utilitzant les repartides per la companyia a les botigues de l’entorn o, colant-se d’un en un, l’últim dia d’actuació de la companyia circense aprofitant els ulls grossos i còmplices del porter encarregat
Com a continuació de l’apunt d’ahir, de ben segur que el grup de noies i nois que diumenge passat, llevant-se ben d’hora del llit quan encara era negra nit anaren al punt de trobada equipats com cal amb un rem i, coincidint amb l’albada, aixecats damunt d’una taula exercitar, competint o no, el surf de
A part que, “si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable” que deia en Pep Guardiola, tanmateix si ens llevem ben d’hora però ben d’hora ben d’hora, a Menorca hi ha un indret dels molts que hi ha per arreu del llevant de la mediterrània on, de tant en tant, la
Puntual amb les tempestes de tardor, formigues voladores no aturen de feinejar per dins i a fora dels laberíntics caus que segurament, després d’un aiguat o després d’una demolició causada pel seguici d’una o varies despistades petjades humanes, en mig d’un caos territorial, amalgamades, moltes d’elles desapareixeran. Tanmateix però en un superior i seriós grau
Compactes núvols avançant pel llevant impedint visibilitzar la força de la sortida del sol, poden ser el presagi d’una catàstrofe per inundacions si les clarianes no guanyen terreny minimitzant la força dels possibles aiguats deixant-los en puntuals ruixats, més o manco anecdòtics de baixos inundats. A les 7 a.m connectes amb el: bon dia Catalunya!
No hi ha com ser buguenvíl•lea enfiladissa i poder sortir per dalt del mur del pati a tafanejar el carrer o, a exhibir-se, que també podria ser. No hi ha com ser planta trepadora capaç d’enlairar-se pels canals interneterians de la xarxa a la recerca de paraules i opinions tan contundents com les de la
No només al vespre confiem que les llums de la raó, de la llibertat, de la democràcia…, romanguin enceses i ben enceses duran el transcurs dels dos esdeveniments d’aquesta setmana, el 9 d’octubre al País Valencià, i el 12 d’octubre a l’Estat espanyol, i tot perquè gràcies a l’augment de potència que els focus de
De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l’albina del barri. Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram. Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure’s, amb l’avís de DESAPAREGUDA, la
Després d’actuar, l’encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha cap dubte que se la veia contenta i satisfeta de la vida que portava i del que estava fent. No sé si el dia de la foto vaig pensar el mateix que ara em passa pel
Apareix a primeres hores del dia al costat del contenidor tot pengim-penjam desgavellat gairebé del tot malgrat que l’aparença de nou deguda a la netedat i blancor del seu cos, del cable i de l’endoll, li delaten la jove existència en aquest món per la qual cosa tot fa pensar que l’ús abusiu a què
Enganxada a TV3 i el maleït reuma, artrosi o artritis, van impedir que assistís a la crida del CDR de Menorca per commemorar el 1r aniversari dels fets històrics ocorreguts l’1 d’octubre del 2017 a tots els pobles i ciutats de Catalunya on no tinc cap dubte que arran del referèndum d’autodeterminació celebrat brutalment entorpit
Des de la curta distància que hi ha de Menorca amb la capital del Principat, comparteixo les crítiques que fas piulant des de la teva considerable distància, Suïssa, al tot arreu proper espai digital del Twitter. Certament Marta, tal com podem llegir a VilaWeb, lleig molt lleig caure en la beneiteria d’autoritzar la manifestació ultra
Tu, eixerit cadet, vigilà bé la porta de la teva dreta que la veterana de la casa, a sota teu a la foto, ja controla la que tens a l’esquerra, i jo, enfeinada a no fotre brot, contemplant la posada en escena, encara vaig tenir temps de cercar la càmera per fer-vos la foto que
De ben segur que l’actuació de qui a la foto saluda, devia ser força bona tot veient la sèrie de generoses inclinacions amb què corresponia no només l’aplaudiment del públic, sinó que també les que, per camaraderia, li dedicaven la resta de la companyia. (1) tretzena imatge del recull de 16 que si res ho
En un temps, algú aniria arreplegant pals i peces de fusta per allò de, qui sap, si algun dia servirien per a res. En un temps, algú utilitzaria el cavallet donant corda a l’habilitat artística per plaer o per allò de, qui sap, si un dotat geni s’amagava rere el cervell que movia els dits