tempus fugit

Des de la curta distància que hi ha de Menorca amb la capital del Principat, comparteixo les crítiques que fas piulant des de la teva considerable distància, Suïssa, al tot arreu proper espai digital del Twitter.

Certament Marta, tal com podem llegir a VilaWeb, lleig molt lleig caure en la beneiteria d’autoritzar la manifestació ultra del sindicat policial JUSAPOL en una dada tan propera a l’1-O i, lletja molt lletja l’actuació violenta i prepotent d’alguns dels mossos dels escamots d’antidisturbis que semblen disposar (qui sap si pel sol fet de ser unionistes) de carta blanca per estomacar a tort i a dret manifestants independentistes, o defensors de la república o salvaguardes dels Drets Humans.

De les imatges fotogràfiques del que va ocórrer l’últim dissabte de novembre, m’he permès la llibertat d’utilitzar la que he penjat al bloc perquè, clarament, reflecteix l’enginy contundent i pacífic alhora, de plantar cara responent a la violència de qualsevol dels cossos policials que la practiqui, mitjançant cobrir-los de coloraines llençant-los pintura i polsims de colors com a resposta de les càrregues que fan o estan disposats a fer, I és que a vegades, la bellesa artística, per què no, de la no-violència, ja forma part de la saludable genètica dels qui per néixer, viure o treballar a Catalunya acudiren a les urnes l’1 d’octubre de l’any passat reivindicant i defensant el dret de decidir en referèndum allò que volien ser com a poble.

PD emotiu vídeo de VIMEO https://vimeo.com/292505221