tempus fugit

De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l’albina del barri.
Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram.
Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure’s, amb l’avís de DESAPAREGUDA, la teva foto i un telèfon per trucar per si alguna persona en sabia res.
No sé com acabaria la història. No sé si tornares o no a la llar on esperaven una trucada d’esperança i no sé sí, de ser així, a partir de l’ensurt ja no deixaren la porta entreoberta o bé, en cas de no ser així, si durant força temps encara ho estaria esperant veure’t aparèixer per omplir-te de carantoines i besades.