tempus fugit

de tot i de res

26 de setembre de 2018
0 comentaris

ser bo per al drapaire (no ser bo per a res)

En un temps, algú aniria arreplegant pals i peces de fusta per allò de, qui sap, si algun dia servirien per a res.
En un temps, algú utilitzaria el cavallet donant corda a l’habilitat artística per plaer o per allò de, qui sap, si un dotat geni s’amagava rere el cervell que movia els dits que feien anar els pinzells.
En un temps, algú s’asseguraria que dins del rebost sempre hagués l’imprescindible per allò de satisfer l’apetit de l’esmorzar, del dinar, del sopar o del caprici de picar entre hores per matar el cuc de la gana.
En un temps present, algú, fart d’emmagatzemar o de veure el que altri havia guardat decideix de fer un munt, tot esperant se l’endugui qui ja té l’avís d’anar a recollir-lo, sigui drapaire, escombriaire, o sentimental restaurador i brocanter.

la vigilància
12.05.2017 | 8.13
sempre hi ha un assossec
05.12.2022 | 8.37
ensaïmada felina
28.04.2017 | 8.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.