tempus fugit

Després d’actuar, l’encara nena, amb aplaudiments i somriures responia els que rebia de la grada, i no hi ha cap dubte que se la veia contenta i satisfeta de la vida que portava i del que estava fent.
No sé si el dia de la foto vaig pensar el mateix que ara em passa pel cap, ja que no sé si ja havia vist una de les millors pel•lícules de Federico Fellini, La Strada on la trista història de Gelsomina (Giulietta Masina), emocionava d’allò més doncs les vicissituds tragicòmiques del personatge arribaven a commoure a la persona més ponderada de la sessió de cinema, per la qual cosa, seria bo de desitjar que la semblança vital entre una i altre artista de circ, en la realitat només s’equiparés en la plenitud de les alegries apaivagant al màxim les adversitats per les quals, qui més qui menys, tothom ha de passar.
(1) catorzena imatge del recull de 16 que si res ho impedeix, els dijous vinents seguiran ocupant l’espai del bloc recollit en la categoria “memòria del barri de porta”.