tempus fugit

de tot i de res

9 d'octubre de 2018
0 comentaris

fer tats (guaitar; sortir a la porta o a la finestra per mirar què hi ha o què passa), però sobretot, GRÀCIES, marta rojals

No hi ha com ser buguenvíl•lea enfiladissa i poder sortir per dalt del mur del pati a tafanejar el carrer o, a exhibir-se, que també podria ser.
No hi ha com ser planta trepadora capaç d’enlairar-se pels canals interneterians de la xarxa a la recerca de paraules i opinions tan contundents com les de la Marta Rojals, per apaivagar temors ancestrals i per tant d’infantesa reviscolats gràcies a la superba feixista exhibició de VOX, a l’antiga plaça de bous de Vistalegre de Madrid, sense que, de moment, no se sàpiga de cap gest institucional, jurídic o no, que prengui mesures contra les delictives frases d’odi i persecució, objectivant l’extermini de certes col•lectivitats ciutadanes, pronunciades des de l’escenari cap a les persones convocades, arengues follament corejades, tot s’ha de dir, per un públic assistent atrapat en una catarsi Nazi segons els tatuatges o símbols, ufanosament exhibits observats entre més d’un membre dels espectadors.

era
18.11.2021 | 11.00
recurs d’alçada
29.07.2016 | 7.43
el fet visible del llenguatge no oral
12.06.2024 | 11.29
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.