Déu n’hi do l’última borrellada d’en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l’encèfal d’una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l’espanyolíssim i aprensiu ministre d’exterior, carregada d’escrúpols i odis, factors però que, tot s’ha de dir, ell i els independentistes d’arreu, de
De nou, en un principi devia presidir la taula de despatx d’un professional de carrera o d’un empresari o gerent -amb màsters per impressionar- d’algun ram dels molts oficis vells o nous que sempre hi ha en el món laboral. Amb el temps, per desgast, jubilació, per la crisi o, per caprici, s’arraconaria el seient-trona
Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris. Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar. Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també
Pertanyi a qui pertanyi l’edificació d’interès social a preservar com és el cas del quarter Duc de Crillón de Es Castell, la deixadesa en la conservació del patrimoni, és sovint un acte de menyspreu cap al sentiment identitari de la comunitat nascuda o nouvinguda al lloc de referència doncs, agradi o no agradi la utilitat
Ja no m’acosto més…, quiet!!!, no et moguis i atura l’instint d’aixecar el vol que el zoom miraculós i relativament potent de la càmera, farà que l’esvelta i elegant figura què t’ha dotat la naturalesa, quedi enregistrada en un primer pla dins del cartutx digital perquè algun dia, com el d’avui, rodi discretament per algun
L’enclotat poble rodejat per extensos camps de conreu i alguna rotllana de terreny dedicada a trillar i batre cereals, curiosament, damunt d’un turó conservava el vestigi de l’antiga construcció qui sap si per demostrar, en el temps passat pressent i futur, qui era encara l’amo i propietari dels terrenys.
Bucòliques superfícies de pedra o marès acolorides capriciosament, fan d’higròmetre visual tal com la rampelluda ossamenta adolorida serveix d’higròmetre corporal mesurador d’humitats ambientals sanes, o mal sanes, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
Dia a dia, el crepuscle vespertí activa intermitents balises costaneres que serveixen de guia o advertiment perquè qui navega ho faci amb total seguretat, tanmateix com, dia a dia, notícies d’última hora relacionades amb l’actuació bipartidista PP PSOE trafiquejant amb membres de la justícia espanyola, es converteixen amb l’anunci de la llarga i gairebé interminable
…i el fascinant vell fanal apuntalat damunt la senzilla ferrosa barra amarada de pàtina de rovell testimoni de nits i nits passades enlluernant-nos el camí dins la nocturnitat dels jorns.
Tu, amb les de la teva espècie ovina, fas honor a la saviesa de la dita de l’encapçalament. No et queixaràs de l’herba que dins les tanques menorquines a bastament remugues sobretot un cop passat el període de sequera estiuenc obrint el pas a què les quatre gotes de pluja i les característiques dosis d’humitat
Per terres del Quixot, no era gens estrany trobar-te pels àrids camins personatges amables, singulars i carregats de filosofia com alguns dels reflectits dins la famosa novel·la cavalleresca cervantina mundialment tan reconeguda com, alhora, tan a mitges o gens llegida i així, un matí o capvespre a prop d’arribar a la població d’Alcaraz, un vilatà
Ara, acusats de violència desmesurada i extrema, els antiavalots enviats per l’Estat espanyol per “controlar” fins a impedir que l’1-O, la ciutadania introduís el seu vot dins les urnes del legítim referèndum convocat pel Govern de la Generalitat, diuen que el líquid vermellós que regalimava pels rostres de gen jove no tant jove i jubilada,
A poc a poc, arran de les expectatives aixecades afavorint el PSOE de Pedro Sánchez en la moció de censura que va foragitar el PP de Rajoy-Cospedal-Santamaria de dirigir el govern espanyol tot pensant que això, a més de fer justícia erradicant corruptes de béns materials i morals, a poc a poc representaria la nova
Perduda per alguna persona i per altra trobada, feia patxoca al finestró d’una cova a baixamar i si qui la va perdre, la va recuperar gràcies a qui trobés i recolzés la dretana xancleta al diminut ampit, va estalviar-se de desembutxacar uns pocs euros a cal xinos, sabateria o souvenir.
Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra. Alhora, feies respecte i paüra però…, renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s’esvaïren deixant pas a la